09/09/09… Tornem a casa…

Ens aixequem. Fem les motxiles. Amb l'habitació tenim esmorzar… sera'u'millor anar a arrassar amb tot. UPS!!! No és buffet, i no està massa bo. En fin! Si volem comprar regalets haurem d'nar tirant cap a Ao Nang, ademés fa un dia xunguillo. Si no ens donem vidilla pillarem la del Monzón!!! Per sortir de Railey Beach, només podem fer-ho amb els barquets tullits o un SpeedBoat tope-car. Després de donar voltes per tota l'illa, trobem 2 thais que també volen anar al poblet. Pillarem el barco vell, petit i topetullit per anar fins allà.
Tinc les ferides matxacades de l'aigua, de la sorra (aquí no hi ha embarcadeiro, així que puges al barco de la mateixa platja) i del clor de la piscina. Hem fa mal TOT!!! Pujem a la barqueta. El pobre Abella porta al damunt totes les motxiles. El temps no pinta massa be, així que posem els impermeables a les bosses. Comença el viatge, en 10 minuts arriba el diluvi. Estem en una barqueta en mig del mar. no es veu res. Estem xops. El thai capità de l'embarcació segueix tirant recte i els 2 thais que viatgen amb nosaltres es posen el salvavides…

-"Abella, posa't això!! Per si de cas…

Jo faig el mateix. Segueixo sense poder veure res. Cada cop plu més i l'impacte de les gotes hem destrossen les ferides. JODER!! Ens mirem un al altre. Estem calats fins als ossos. Riem. Un altre aventura més. Per fi arribem.

Ens refugeim en una especie de restaurant on intentem secar-nos. Els dos thais que ens acompanyaven a la barca son amb nosaltres. La pobre noia deixa anar unes llàgrimetes mentre ell marxa a buscar el cotxe. Ella es dirigeix a nosaltres. Ens pregunta d'on som.

-We are from Barcelona, in Catalonia… Spain… you know it?
Ella ens diu que si, que de fet viu molt aprop, que està estudiant a California!!! Com?? No entenem res… ella puntulitza… si, si… California, al costat de Mèxic, prop d'Espanya!!! INCREIBLE!!! No sabem que deuria estudiar a California… segur que era de l'equip d'animadores!
Encara plot, però decidim anar a buscar els bitllets per anar a l'aeroport de Phuket. Serà millor mullar-se que seguir xerrant amb la intel.lectual thai. Com que plou molt, decidim agafar una moto amb un sidecar cobert amb plàstic. Un nou mitjà de transport a la llista. No regatexem, és massa d'hora i anem calats d'aigua. Al arribar al lloc dels bitllets… UPS!!! Per avui no hi ha minibus… és massa tard! Els primers ja han sortit i el de la 1 està ple. Tenim dos opcions, o agafar un transport fins a l'estació de bus de Krabi Town, i allà un altre bus, 2 barcos, 3 minicoches i algun thai a coll i be o pagar un taxi fins a l'aeroport de Phuket. Una mirada de reull a la Clara, calada fins a dalt, tullida, amb el peu inflat i un parell de bonys al cap, hem fa veure que hem tocarà negociar amb algún taxista. Al final, 1500Tbh tenen la culpa d'anar com uns senyors fins a Phuket. 2 hores de taxi i arribem a l'aeroport. Ens cambiem de roba per una de seca. Una bona hamburguesa a un Pub irlandes i embarquem cap a Bangkok. Una hora més tard, estem allà on tot va començar, l'aeroport de Bangkok. Feia 25 dies que vem trepitjar aquest lloc per primer cop, i amb una cara de "nohepisadotailandiaenmivida" ens arrosegavem per anar a buscar l'AE2 que ens portaria a Khao San Road… això s'acaba; tot son records que venen al cap. Hem passat tantes coses!!!

Controls de seguretat, passports, mallets… pugem a l'avió… "ready for take off". El tern d'aterratge es plega. Mirada nostàlgica per la finestra. L'últim cop d'ull a un Bangkok il.luminat per les llums dels fanals. Tornem a casa...

08/09/09… És el meu cumple!!!

-Bon dia, Guapetonaaaaaa!!! FELICITATS!!! Ja tens 27 anys!!!
-Bon idaaaaaaaAAAAAA aaaaaaaAAAAHHHHHH!!! Quin mal!!! Tinc tot molt adolorit.

Fem les motxiles. Què es això?? Un sobre titulat "sobre nº1" damunt del llit. Un altre "ximcana"? Sera'u'millor!! El sobre conté un mapa que me porta fins a un lloc on venen tickets per barquillos topetullits com jo. Agafarem un boat que ens portarà a… EL MEU REGAL!!! Quina emoció! Quina Surprise! Que serà? Que serà? Al sobre nº 1 li segueixen 3 més que m'acosten a "UN PEDAZO DE RESORT" xulissim!!! Una dona topesimpatica (quan hi ha pasta al mig sempre son topesimpatics) crida a un altre thai pq ens porti les maletes Tothom és simpàtic… tot és bonic…jo segueixo topetullida però ja no sento el dolor! Per fi arribem a… OOOOOOOHH!!! AL PALAU!!!

Un lloc maravellós!!! Però hi ha gent que viu així?? Això li diuen habitació?? (un llit gegant en una habitació enorme amb chaise longue, tele de plasma, escriptori que ademés dona a un superjacuzzi amb un altre tele, tot de parket i amb un lavabo a part on s'hi podria viure)

-Aquí seriem tope felinos!!! Algún día tindrem una casa a la platja molt semblant… Abella? Abella? (està al jacuzzi dent un bany d'espuma) De veritat t'ho dic, eh?

Sera'u'millor que ens preparem x anar a piscina (el resort tb te una piscina estupenda) Despres, un bon dinar, una mitjdiada a casa, banyet a la platja paradisíaca, un bon jacuzzi, trucadeta a l'Ali per felicitar-la, sopar al lloc més exclusiu de l'illa… més regalets!!! Una granota que croa, bolso estil thai, joc de fusta com el de Pai i arracades de Gitana!!! Això si que ha estat un GRAN ANIVERSARI!!!

La narcolepsia ens ataca cap a les 12 de la nit amb la panxa plena. De sobte… RIIIIIING!!! RIIIIIIING!!!
-Guapetona, és el teu!
-Merci… Hola? Com? Que veniu a buscar-nos a l'aeroport…? A veure un moment… però qui sou? QUE? (tot això sota els efectes de la fase REM on hem trobava)
OOOOOOOh!!! No m'ho puc creure! L'Àngels i la Marguins han quedat per celebrar juntes el meu aniverari!!!
Ric moltissim, les hi explico l'accident de tràfic, l'Abella els hi diu coses per darrera… en un moment es torna un caos! Un caos maravellos, LES NOSTRES AMIGUES!!! Quan pengem jo em moro de ganes de fer coses. Estic excitada, amocionada… l'Abella fa cara de sooooooon i BZZZZZZZZT!!! Hi ha un mosquit!!! L'Abella fa veure que lluita contra ell, però cada vegada que fa un gest, jo descubreixo el mosquit al lloc oposat on pensa que està… sera'u'millor que abandonem la lluita. Ens tapem amb la manta i…

-Merda Abella! M'ha picat! Crec que està sota els llençols.
-Com vols que estigui sota els llençols, GUAPETONA!!! Si vols aixeco la manta… però vamos…
-Bueno, es igual. És que em pica molt

El pobre (bueno pobre, pobre…) s'aixeca i aparta la manta. El mosquit surt d'entre els meus peus.

-Ho veus?!? T-E-N-I-A R-A-Ó!!!

Bona nit. Es tanca la llum.

07/09/2009… Falta un día per el meu cumple!!!

Baixem a esmorzar. La dona que serveix ens comenta que un parell de pijas guiris han agafat un taxi per anar a on nosaltres i ens ofereix que si volem podem compartir el servei. Acceptem. El "mojino escocio" proprietari de la guest house tan xula on hem dormit, ens porta per la "mòdica" quantitat de 2€ x persona a Ao Nang en el seu minibus. A la nostra parada ja hi ha una gorda thai esperant-nos per encasquetar-nos habitació a la seva guest house… vells trucs tailandesos!!! No oposem massa resistència, volem deixar les motxiles i pillar una moto per investigar el territori. La gorda te contactes en el mon dels lloguers (aquesta perranca te tot una mafia) i ens porta a veure a la "soylamaszorradelosthaisquehabeisvistohastaahora" perque li lloguem una motaza.
-"Layunta… que di que no la lloguen amb seguro. Si li pasa algo harem de pagar 40.000Tbh!"
-"No se Abella… Xúgatela tu!
Ok. Sortim amb la nostra moto sense seguro (és a dir, a -40.000 baths que haurem de conservar pel cami)
Primera parada, la platja "xxxxxxxxx" Una platja molt xula, pero que amb la marea tant alta, gairabé no te sorra i fa pal banyar-se. Seguirem el camí.
-"Abella, fa mol que no agarro la moto… Passa'm les claus que et porto!!!"
-"Ok gitaneta, com vulguis."
Agafo la moto. Que be que va!!! És mol mes nova que totes les que hem pillat. Anirem cap a l'altre punta del poblé, a veure si hi ha… EEEEH!!! Un gos creua de sobte la carretera i queda parat davant nostre!!! QUÈ FAIG??? SERA'U'MILLOR QUE FRENIIIIiiiiiiiii CRASH!!! BOOOM!!! BANG!!! PAAAAM!!! PUM!!!
(lògicament no tenim foto... així que la Clara ha fet un dibuix...)


Si, hem tingut un accident. Un accident de trafic!!! M'aixeco rapidament i m'assec a un banc que hi ha aprop… em fa molt mal la cara!! la gent s'acosta, veig a un poli davant meu, el pobre només m'està dient que vagi al metge, però jo tota ginyada pq no tinc ni carnet li comenso a explicar la historia del gos i el freno… que si el perrillo que creuava… de sobte ve l'Abella. Ell també està be. El poli al final ens acompanya fins on està el metge, però està tancat (com pot estar tancat l'unic metge del poble??) Pensem que sera'u'millor tornar a casa i curar les ferides de guerra.

Ufffff… l'Abella es torna el Dr. House! És agafar un "cotonet" amb betadine i li canvia la cara.

-"Vine, vine… GUAPETONA!!!"
-"No, no… que fa mal!!!
-"Pero si son moradets petites de no res!"

L'Abella (després de fregar-me les ferides amb el maleit cotonet) m'embadurna amb betadine. Com pot fer tan mal un cotonet??

-"Aisss! Aix! Ups… JODER!!! Quin mal! Paraaaa!!! PROU!!! Abella, o deixes el cotonet o te'l foto pel cul… així veuràs si pica o no!!!"

Pobre… soc una mala paciente! Un cop curada, l'Abella va a comprar algo de menjar… mmmmmmmmmmm… Big Mac!!! I Lemon Ice Tea del 7 eleven!!!

Tinc rascades per tot el cos. Les del peu i les dels genolls son les que em fan més mal. Avui serà dia de descans. A més l'Abella a d'anar a comprar els meus regals que demà… JODER! Demà és el meu cumple i jo estic topetullida per tot arreu.

Ja a la nit, decidim sortir a sopar. La Clara està una mica millor. A més, ha trucat als del Buenafuente dient que no podem cambiar el bitllet. La seva resposta deixa clar que necessitem bitllets nous per tornar abans a Barcelona. Haurem de visitar un Internet per buscar-nos la tornada. Passem per davant de la zorra que ens ha llogat la moto amb discresió… si veu a la tullideta, sospitarà que hem caigut i ens mirarà la moto amb lupa. Trobem un lloc per sopar. Bufff… es comença a fer tard i encarada hem de mirar els bitllets. Visitem un "cyber" i ens posem mans a l'obra. L'objectiu, un trajecte Pucket-Bangkok i finalment un Bangkok-Barcelona.
-"Mira Reina del Tuk.Tuk… uns bitllets interessants… Clara? Clara? Claraaaaa!!!"
Al meu costat, la Clara seu amb els ulls tancats… o un coàgul de sang li ha arribat al cervell… o li ha entrat un dels seus atacs de narcolèpsia…
-"Joder Abella!!! Que he tingut un accident de tràfic, eh!!!"
Compro els bitllets… sera'u'millor.

06/09/09... marxem a Krabi

Ahir a la nit una zorra molt zorra thai ens va vendre uns bitllets per anar de Ko Tao (la meca del submarinisme) a Krabi (on ens han dit que desde alla podem anar a Ao Nang, un poble playero). Pillem el primer transport del mati, un ferry molt maco ple de mosquits. Uns petits jocs de cartes, una Dj Tlfn Abella's Sessions i arribem a Ko Samui. Portem un paper a la ma escrit en tailandes i una cara d'empanats que flipes. Li ensenyem el paper a una thai i ens fa pujar a un minibus.

L'abella parla amb el conductor a veure si ho te clar. Sembla que si. Comensa l'odissea.
Despre de que el conductor fes durant 3 hores turisme sexual amb una companya de viatge, se n'adona que encara estem al minibus...i PARA EN SEC! Ens dona les motxiles i ens diu que correm cap a un taxi groc. No entenem RES!!! PUTOs THAIs i els seus vells trucs!!! No estara insinuant que pillem un taxi?? Ens enfadem. Ell insisteix que anem cap alla... hi anem, pero molt cabrejats i... darrera del taxi, hi ha un autocar dels picapedra i un altre dona ens dona un altre ticket (aixo sembla una gincama) Quan girem per veure si pillem alguna cosa per menjar...

Ooooooohhh!!! I CAN'T BELIEVE IT!!! Pero si es el Jaime (el noi de Mostoles que vem coneixer a la tornada de Ko Samet!!!) I va amb la seva novia Devo (una madrilenya molt simpatica) i un angles (amb el que no vaig creuar mes de 2 somriures). Perfecte! Sembla que farem xunts gran part de la gimcana!!!

Pujem a l'autobus, fem 100 metres i tornem a baixar. Aixo sembla una broma. Ens acosten a un altre ferry (el 3er transport del mati) i ens fan entrar dues vegades pel mateix lloc... on esta la camara oculta??? El ferry es posa en marxa. Veiem que estem asseguts a uns seients que estan al reves, en la direccio oposada al sentit de la navegacio de barco. Estupendu. Potser sera'u'millor que pujem a dalt que esta a l'aire lliure i aixi. Oooooh!! Merda!! Comensa a ploure!! Sera'u'millor tornar... en tot aquest moviment, el Jaime (que ens ha preguntat on anem) ens recomana anar a una illa del costat d'Ao Nang que es diu Raily Beach i que arribes amb barquillo atrotinat de playmobil thai! Segur que ho farem.

Acaba el viatge en el ferry (seguim sense saber on som) El nostre autocar (bueno! nostre, nostre... nomes hi hem fet 100 metres!) torna a apareixer de dins el vaixell. Ens hi tornem a pujar, aquest cop hi passarem 2 hores ben bones, que l'Abella aprofita per dormir (sempre amb la boca oberta per compensar) i jo per repassar a una fucking americana amb cara de Britney Spears. De sobte l'autocar para en sec. Puja un thai amb cara de gitano cridant "Krabi, Krabi!!!" Sembla que es el nostre. El 5e transport del dia!!! Entrem a un bus de linea, son les 18h i sembla que encara en queden dues. Estupendu!!! Estem fent un viatge de 4 hores en 10!!! Thai zorranca venedora de vitllets de merda!!


Guanyarem la gincama? Al final de la linea de l'autobus... no ens ho podem creure!! Estem a un puto descampat! Li hem preguntat al conductor on haviem de baixar i ens ha dit que esperessim. Esperar que? Si estem a les cotxeres!! Baixem amb cara de "nomhopuccreure" i veiem a un home assegut en una taula en mig del no res. Molt amablement ens fa passar al seu "despatx" i ens diu que la "xincana" s'ha acabat i que a sobre no hem guanyat res. Ens ofereix una habitacio a bon preu, si la volem ens a buscar un taxi gratis i ens porta a Krabi. No tenim mes remei que acceptar, pero li fem unes mil mirades de "recapacitaidameelpremiodelaxincama" que al menys ens puja la dignitat.

Ve a buscar-nos la versio del Sevilla de los Mojinos i ens porta al seu guest-house... no ens ho podem creure! Pero si te habitacions "topeguays"!!! Hem guanyat la ximcana, hem guanyat la ximcana!!! El premi era una habita tipe guay per 8€ la nit!!!

2,3,4,5/09/09... un dia en la vida d'un Scuba Diver

Els nostres dies com a petits saltamontes del submarinisme comensaven pel mati. A primera hora, clase a la "choza comun".


La part teorica la fem amb la parella de l'Hospi, pero a ell se li ha infectat el tatou, aixi que hauran d'esperar per submergirse. La clase es de 9 a 11:30, on repasem conceptes, materials, mesures de seguretat i una pincellada a lo que farem a la tarda.

Cap a les 12:30 baixem a la tenda de submarinisme. Es on esta l'escola i d'on surt el nostre barco. Recollim l'equip de la caixa amb el numero assignat a la pissarra i embarquem. Un cop al barco, montem l'equip i revisem el del company.

Quan arribem a la primera localitzacio fem la primera immersio. QUINA PASSADA!!! Els llocs son dels mes bonics del mon. Fer busseig es INCREIBLE!!! S'ha de provar, NO ES POT EXPLICAR!!! Ho recomano moltissim!!! Canvies el concepte que tenies fins aquell moment del fons del mar. Acabada la immersio, cambien de localitzacio per realitzar la segona.Un cop hem acabat l'ultima immersio tonem a port. Una altre gran sensacio. El cansament pesa, pero tot el viscut sota l'aigua es comparteix sobre aquell barco, amb l'aire golpejant la cara i una tassa calenta a la ma. GENIAL!!!


COSES IMPORTANTS A RECALCAR: Avui he parlat amb els del Buenafuente. Han avansat les proves tecniques. Volen comensar el 14 (que es el dia que jo estic volant) i m'han insinuat (molt directament) que els hi molaria que canvies el bitllet per ser-hi... SNIF SNIF!!! Aixi que amb tota la meva pena del meu cor, haure de trucar a Finnair per adelantar 1 dia la nostra tornada!!!

01/09/09... Open Water

Surt el sol a Chumpon, on fa un parell d'hores que esperem per pujar al fast-catamaran que ens portara a Ko Tao. Per fi sona una veu per uns bafles cutres que ens diu que podem embarcar.

Pujem al nostre ultim transport per arribar a l'illa. Un catamaran forsa nou que en una hora i mitja ens deixara a Ko Tao, de fet, per dins es com un autocar...

Un altre autocar a la nostra llista, pero aquest va per l'aigua. Durant el viatge, molts thais fent propaganda de les escoles de submarinisme... vine aqui, vine alla, aqui som millors, aqui som mes economics... en fi, vells trucs tailandesos per enganyar a la penya, pero nosaltres ja sabem on volem anar.Easy Divers, una escola de submarinisme on hi ha molts instructors castellans... si hem de fer un curs d'algo, sera'u'millor entendre el que diuen. Per fi farem L'OPEN WATER!!!
Al arribar t'assignen una habitacio (entra en el preu del curs) sera casa teva durant 5 dies. Hi ha
un restaurant en mitg del "resort", un lloc topechillout on la gent va a estudiar.Acabes coneixent a tothom. Hi ha gent de Sevilla, Catalunya... podem intercambiar moltes experiencies. Nosaltres farem el curs amb una alter parella de Barcelona, de fet de l'Hospi, com l'Abella (ho porten escrit a la cara) El nostre instructor es diu Zigor, un vasc molt simpatic!Ahir vem fer la primera clase. Vem veure un video d'una hora i vem fer les proves de coneixements (al final del curs hi ha un examen). En principi avui teniem el dia lliure, pero ens han convidat a anar amb un altre grup a fer snorkeling!!! Sembla que aqui ho passarem molt be. La unica pega es el lloc on dormim, que es "topehippie". Es una cabaña molt vella, te una habitacio a l'aire lliure que es el lavabo i de 9 a 12, de 14 a 17 i de 21 a 5 tallen l'aigua. Viva el mundo hippie!!!
De fet, el mon del submarinisme absorvira tot el nostre temps, aixi que fins que no acabem no podrem seguir en condicions el nostre blog. Farem un resum quan tinguem les nostres llicencies OPEN WATER!!!

31/08/09 ... el nº3

Per fi hem arribat a Bangkok despres de la marato de tranports tornant de Chiang Mai. Preguntem la millor manera d'anar a Kao San Road, la resposta es unanime: l'autobus nº3!!!

Aixi fem. Com uns autentics locals, agafem el ferraquen numero 3 que ens dura al centre.


Estem rebentats. Decidim que sera'u'millor pillar una habitacio. N'agafem una tope cutre per fer una siestecilla, una dutxa i deixar les motxiles. Un cop llestos, anem a comprar els bitllets a Ko Tao. Una visiteta a les oficines de Lomprayah i ja tenim bitllet per la combinacio Bus-Fast Catamaran que ens portara a l'illa. Sortim a les 21h.
Mentre esperem decidim fer un compreteo. La Layunt busca un vestidet, una faldilla i unes samarretes. Despres d´una durissima sessio de regateix, consegueix la faldilleta negra per la platja i tres samarretes de tirants. La negociacio del vestit no ha arriba a bon port... cada 2 metros puja 50 Tbh... així no es pot regatexar!!! Jo busco uns calsotets... 175 cada un, NI PARLAR-NE!!! La meva millor oferta 250 per 3... consegueixo que un dels thais arribi a 260...
- "O 250 o res!
Al final tocara donar la volta als que queden a la motxila... tornem a l'habitacio a per les motxiles i anem cap al punt de trobada per agafar l'autocar a Ko Tao... dema estarem AL MAR, AL MAR, AL MAAAAAAAAAR...

Hem fet una amiga a la cua mentre esperem pujar a un dels autocars. Es diu Seima i es teacher d'english. No anira al nostre autocar, pero esperem veurela per Ko Tao, a veure si en un futur tenim "free house" in London.
10 hores en un autocar ple de guiris bebent vodka. El nostre seient te goteres... JODER!!! La maldicion del autocar!!! Tota la nit ens han caigut gotes del sostre! M'he despertat amb tot el cabell crepat!!!

Ara estem "waiting" for the ferry que ens portara a l'illa. En principi, en dues horetes estem al nostre desti!!!