09/09/09… Tornem a casa…

Ens aixequem. Fem les motxiles. Amb l'habitació tenim esmorzar… sera'u'millor anar a arrassar amb tot. UPS!!! No és buffet, i no està massa bo. En fin! Si volem comprar regalets haurem d'nar tirant cap a Ao Nang, ademés fa un dia xunguillo. Si no ens donem vidilla pillarem la del Monzón!!! Per sortir de Railey Beach, només podem fer-ho amb els barquets tullits o un SpeedBoat tope-car. Després de donar voltes per tota l'illa, trobem 2 thais que també volen anar al poblet. Pillarem el barco vell, petit i topetullit per anar fins allà.
Tinc les ferides matxacades de l'aigua, de la sorra (aquí no hi ha embarcadeiro, així que puges al barco de la mateixa platja) i del clor de la piscina. Hem fa mal TOT!!! Pujem a la barqueta. El pobre Abella porta al damunt totes les motxiles. El temps no pinta massa be, així que posem els impermeables a les bosses. Comença el viatge, en 10 minuts arriba el diluvi. Estem en una barqueta en mig del mar. no es veu res. Estem xops. El thai capità de l'embarcació segueix tirant recte i els 2 thais que viatgen amb nosaltres es posen el salvavides…

-"Abella, posa't això!! Per si de cas…

Jo faig el mateix. Segueixo sense poder veure res. Cada cop plu més i l'impacte de les gotes hem destrossen les ferides. JODER!! Ens mirem un al altre. Estem calats fins als ossos. Riem. Un altre aventura més. Per fi arribem.

Ens refugeim en una especie de restaurant on intentem secar-nos. Els dos thais que ens acompanyaven a la barca son amb nosaltres. La pobre noia deixa anar unes llàgrimetes mentre ell marxa a buscar el cotxe. Ella es dirigeix a nosaltres. Ens pregunta d'on som.

-We are from Barcelona, in Catalonia… Spain… you know it?
Ella ens diu que si, que de fet viu molt aprop, que està estudiant a California!!! Com?? No entenem res… ella puntulitza… si, si… California, al costat de Mèxic, prop d'Espanya!!! INCREIBLE!!! No sabem que deuria estudiar a California… segur que era de l'equip d'animadores!
Encara plot, però decidim anar a buscar els bitllets per anar a l'aeroport de Phuket. Serà millor mullar-se que seguir xerrant amb la intel.lectual thai. Com que plou molt, decidim agafar una moto amb un sidecar cobert amb plàstic. Un nou mitjà de transport a la llista. No regatexem, és massa d'hora i anem calats d'aigua. Al arribar al lloc dels bitllets… UPS!!! Per avui no hi ha minibus… és massa tard! Els primers ja han sortit i el de la 1 està ple. Tenim dos opcions, o agafar un transport fins a l'estació de bus de Krabi Town, i allà un altre bus, 2 barcos, 3 minicoches i algun thai a coll i be o pagar un taxi fins a l'aeroport de Phuket. Una mirada de reull a la Clara, calada fins a dalt, tullida, amb el peu inflat i un parell de bonys al cap, hem fa veure que hem tocarà negociar amb algún taxista. Al final, 1500Tbh tenen la culpa d'anar com uns senyors fins a Phuket. 2 hores de taxi i arribem a l'aeroport. Ens cambiem de roba per una de seca. Una bona hamburguesa a un Pub irlandes i embarquem cap a Bangkok. Una hora més tard, estem allà on tot va començar, l'aeroport de Bangkok. Feia 25 dies que vem trepitjar aquest lloc per primer cop, i amb una cara de "nohepisadotailandiaenmivida" ens arrosegavem per anar a buscar l'AE2 que ens portaria a Khao San Road… això s'acaba; tot son records que venen al cap. Hem passat tantes coses!!!

Controls de seguretat, passports, mallets… pugem a l'avió… "ready for take off". El tern d'aterratge es plega. Mirada nostàlgica per la finestra. L'últim cop d'ull a un Bangkok il.luminat per les llums dels fanals. Tornem a casa...

08/09/09… És el meu cumple!!!

-Bon dia, Guapetonaaaaaa!!! FELICITATS!!! Ja tens 27 anys!!!
-Bon idaaaaaaaAAAAAA aaaaaaaAAAAHHHHHH!!! Quin mal!!! Tinc tot molt adolorit.

Fem les motxiles. Què es això?? Un sobre titulat "sobre nº1" damunt del llit. Un altre "ximcana"? Sera'u'millor!! El sobre conté un mapa que me porta fins a un lloc on venen tickets per barquillos topetullits com jo. Agafarem un boat que ens portarà a… EL MEU REGAL!!! Quina emoció! Quina Surprise! Que serà? Que serà? Al sobre nº 1 li segueixen 3 més que m'acosten a "UN PEDAZO DE RESORT" xulissim!!! Una dona topesimpatica (quan hi ha pasta al mig sempre son topesimpatics) crida a un altre thai pq ens porti les maletes Tothom és simpàtic… tot és bonic…jo segueixo topetullida però ja no sento el dolor! Per fi arribem a… OOOOOOOHH!!! AL PALAU!!!

Un lloc maravellós!!! Però hi ha gent que viu així?? Això li diuen habitació?? (un llit gegant en una habitació enorme amb chaise longue, tele de plasma, escriptori que ademés dona a un superjacuzzi amb un altre tele, tot de parket i amb un lavabo a part on s'hi podria viure)

-Aquí seriem tope felinos!!! Algún día tindrem una casa a la platja molt semblant… Abella? Abella? (està al jacuzzi dent un bany d'espuma) De veritat t'ho dic, eh?

Sera'u'millor que ens preparem x anar a piscina (el resort tb te una piscina estupenda) Despres, un bon dinar, una mitjdiada a casa, banyet a la platja paradisíaca, un bon jacuzzi, trucadeta a l'Ali per felicitar-la, sopar al lloc més exclusiu de l'illa… més regalets!!! Una granota que croa, bolso estil thai, joc de fusta com el de Pai i arracades de Gitana!!! Això si que ha estat un GRAN ANIVERSARI!!!

La narcolepsia ens ataca cap a les 12 de la nit amb la panxa plena. De sobte… RIIIIIING!!! RIIIIIIING!!!
-Guapetona, és el teu!
-Merci… Hola? Com? Que veniu a buscar-nos a l'aeroport…? A veure un moment… però qui sou? QUE? (tot això sota els efectes de la fase REM on hem trobava)
OOOOOOOh!!! No m'ho puc creure! L'Àngels i la Marguins han quedat per celebrar juntes el meu aniverari!!!
Ric moltissim, les hi explico l'accident de tràfic, l'Abella els hi diu coses per darrera… en un moment es torna un caos! Un caos maravellos, LES NOSTRES AMIGUES!!! Quan pengem jo em moro de ganes de fer coses. Estic excitada, amocionada… l'Abella fa cara de sooooooon i BZZZZZZZZT!!! Hi ha un mosquit!!! L'Abella fa veure que lluita contra ell, però cada vegada que fa un gest, jo descubreixo el mosquit al lloc oposat on pensa que està… sera'u'millor que abandonem la lluita. Ens tapem amb la manta i…

-Merda Abella! M'ha picat! Crec que està sota els llençols.
-Com vols que estigui sota els llençols, GUAPETONA!!! Si vols aixeco la manta… però vamos…
-Bueno, es igual. És que em pica molt

El pobre (bueno pobre, pobre…) s'aixeca i aparta la manta. El mosquit surt d'entre els meus peus.

-Ho veus?!? T-E-N-I-A R-A-Ó!!!

Bona nit. Es tanca la llum.

07/09/2009… Falta un día per el meu cumple!!!

Baixem a esmorzar. La dona que serveix ens comenta que un parell de pijas guiris han agafat un taxi per anar a on nosaltres i ens ofereix que si volem podem compartir el servei. Acceptem. El "mojino escocio" proprietari de la guest house tan xula on hem dormit, ens porta per la "mòdica" quantitat de 2€ x persona a Ao Nang en el seu minibus. A la nostra parada ja hi ha una gorda thai esperant-nos per encasquetar-nos habitació a la seva guest house… vells trucs tailandesos!!! No oposem massa resistència, volem deixar les motxiles i pillar una moto per investigar el territori. La gorda te contactes en el mon dels lloguers (aquesta perranca te tot una mafia) i ens porta a veure a la "soylamaszorradelosthaisquehabeisvistohastaahora" perque li lloguem una motaza.
-"Layunta… que di que no la lloguen amb seguro. Si li pasa algo harem de pagar 40.000Tbh!"
-"No se Abella… Xúgatela tu!
Ok. Sortim amb la nostra moto sense seguro (és a dir, a -40.000 baths que haurem de conservar pel cami)
Primera parada, la platja "xxxxxxxxx" Una platja molt xula, pero que amb la marea tant alta, gairabé no te sorra i fa pal banyar-se. Seguirem el camí.
-"Abella, fa mol que no agarro la moto… Passa'm les claus que et porto!!!"
-"Ok gitaneta, com vulguis."
Agafo la moto. Que be que va!!! És mol mes nova que totes les que hem pillat. Anirem cap a l'altre punta del poblé, a veure si hi ha… EEEEH!!! Un gos creua de sobte la carretera i queda parat davant nostre!!! QUÈ FAIG??? SERA'U'MILLOR QUE FRENIIIIiiiiiiiii CRASH!!! BOOOM!!! BANG!!! PAAAAM!!! PUM!!!
(lògicament no tenim foto... així que la Clara ha fet un dibuix...)


Si, hem tingut un accident. Un accident de trafic!!! M'aixeco rapidament i m'assec a un banc que hi ha aprop… em fa molt mal la cara!! la gent s'acosta, veig a un poli davant meu, el pobre només m'està dient que vagi al metge, però jo tota ginyada pq no tinc ni carnet li comenso a explicar la historia del gos i el freno… que si el perrillo que creuava… de sobte ve l'Abella. Ell també està be. El poli al final ens acompanya fins on està el metge, però està tancat (com pot estar tancat l'unic metge del poble??) Pensem que sera'u'millor tornar a casa i curar les ferides de guerra.

Ufffff… l'Abella es torna el Dr. House! És agafar un "cotonet" amb betadine i li canvia la cara.

-"Vine, vine… GUAPETONA!!!"
-"No, no… que fa mal!!!
-"Pero si son moradets petites de no res!"

L'Abella (després de fregar-me les ferides amb el maleit cotonet) m'embadurna amb betadine. Com pot fer tan mal un cotonet??

-"Aisss! Aix! Ups… JODER!!! Quin mal! Paraaaa!!! PROU!!! Abella, o deixes el cotonet o te'l foto pel cul… així veuràs si pica o no!!!"

Pobre… soc una mala paciente! Un cop curada, l'Abella va a comprar algo de menjar… mmmmmmmmmmm… Big Mac!!! I Lemon Ice Tea del 7 eleven!!!

Tinc rascades per tot el cos. Les del peu i les dels genolls son les que em fan més mal. Avui serà dia de descans. A més l'Abella a d'anar a comprar els meus regals que demà… JODER! Demà és el meu cumple i jo estic topetullida per tot arreu.

Ja a la nit, decidim sortir a sopar. La Clara està una mica millor. A més, ha trucat als del Buenafuente dient que no podem cambiar el bitllet. La seva resposta deixa clar que necessitem bitllets nous per tornar abans a Barcelona. Haurem de visitar un Internet per buscar-nos la tornada. Passem per davant de la zorra que ens ha llogat la moto amb discresió… si veu a la tullideta, sospitarà que hem caigut i ens mirarà la moto amb lupa. Trobem un lloc per sopar. Bufff… es comença a fer tard i encarada hem de mirar els bitllets. Visitem un "cyber" i ens posem mans a l'obra. L'objectiu, un trajecte Pucket-Bangkok i finalment un Bangkok-Barcelona.
-"Mira Reina del Tuk.Tuk… uns bitllets interessants… Clara? Clara? Claraaaaa!!!"
Al meu costat, la Clara seu amb els ulls tancats… o un coàgul de sang li ha arribat al cervell… o li ha entrat un dels seus atacs de narcolèpsia…
-"Joder Abella!!! Que he tingut un accident de tràfic, eh!!!"
Compro els bitllets… sera'u'millor.

06/09/09... marxem a Krabi

Ahir a la nit una zorra molt zorra thai ens va vendre uns bitllets per anar de Ko Tao (la meca del submarinisme) a Krabi (on ens han dit que desde alla podem anar a Ao Nang, un poble playero). Pillem el primer transport del mati, un ferry molt maco ple de mosquits. Uns petits jocs de cartes, una Dj Tlfn Abella's Sessions i arribem a Ko Samui. Portem un paper a la ma escrit en tailandes i una cara d'empanats que flipes. Li ensenyem el paper a una thai i ens fa pujar a un minibus.

L'abella parla amb el conductor a veure si ho te clar. Sembla que si. Comensa l'odissea.
Despre de que el conductor fes durant 3 hores turisme sexual amb una companya de viatge, se n'adona que encara estem al minibus...i PARA EN SEC! Ens dona les motxiles i ens diu que correm cap a un taxi groc. No entenem RES!!! PUTOs THAIs i els seus vells trucs!!! No estara insinuant que pillem un taxi?? Ens enfadem. Ell insisteix que anem cap alla... hi anem, pero molt cabrejats i... darrera del taxi, hi ha un autocar dels picapedra i un altre dona ens dona un altre ticket (aixo sembla una gincama) Quan girem per veure si pillem alguna cosa per menjar...

Ooooooohhh!!! I CAN'T BELIEVE IT!!! Pero si es el Jaime (el noi de Mostoles que vem coneixer a la tornada de Ko Samet!!!) I va amb la seva novia Devo (una madrilenya molt simpatica) i un angles (amb el que no vaig creuar mes de 2 somriures). Perfecte! Sembla que farem xunts gran part de la gimcana!!!

Pujem a l'autobus, fem 100 metres i tornem a baixar. Aixo sembla una broma. Ens acosten a un altre ferry (el 3er transport del mati) i ens fan entrar dues vegades pel mateix lloc... on esta la camara oculta??? El ferry es posa en marxa. Veiem que estem asseguts a uns seients que estan al reves, en la direccio oposada al sentit de la navegacio de barco. Estupendu. Potser sera'u'millor que pujem a dalt que esta a l'aire lliure i aixi. Oooooh!! Merda!! Comensa a ploure!! Sera'u'millor tornar... en tot aquest moviment, el Jaime (que ens ha preguntat on anem) ens recomana anar a una illa del costat d'Ao Nang que es diu Raily Beach i que arribes amb barquillo atrotinat de playmobil thai! Segur que ho farem.

Acaba el viatge en el ferry (seguim sense saber on som) El nostre autocar (bueno! nostre, nostre... nomes hi hem fet 100 metres!) torna a apareixer de dins el vaixell. Ens hi tornem a pujar, aquest cop hi passarem 2 hores ben bones, que l'Abella aprofita per dormir (sempre amb la boca oberta per compensar) i jo per repassar a una fucking americana amb cara de Britney Spears. De sobte l'autocar para en sec. Puja un thai amb cara de gitano cridant "Krabi, Krabi!!!" Sembla que es el nostre. El 5e transport del dia!!! Entrem a un bus de linea, son les 18h i sembla que encara en queden dues. Estupendu!!! Estem fent un viatge de 4 hores en 10!!! Thai zorranca venedora de vitllets de merda!!


Guanyarem la gincama? Al final de la linea de l'autobus... no ens ho podem creure!! Estem a un puto descampat! Li hem preguntat al conductor on haviem de baixar i ens ha dit que esperessim. Esperar que? Si estem a les cotxeres!! Baixem amb cara de "nomhopuccreure" i veiem a un home assegut en una taula en mig del no res. Molt amablement ens fa passar al seu "despatx" i ens diu que la "xincana" s'ha acabat i que a sobre no hem guanyat res. Ens ofereix una habitacio a bon preu, si la volem ens a buscar un taxi gratis i ens porta a Krabi. No tenim mes remei que acceptar, pero li fem unes mil mirades de "recapacitaidameelpremiodelaxincama" que al menys ens puja la dignitat.

Ve a buscar-nos la versio del Sevilla de los Mojinos i ens porta al seu guest-house... no ens ho podem creure! Pero si te habitacions "topeguays"!!! Hem guanyat la ximcana, hem guanyat la ximcana!!! El premi era una habita tipe guay per 8€ la nit!!!

2,3,4,5/09/09... un dia en la vida d'un Scuba Diver

Els nostres dies com a petits saltamontes del submarinisme comensaven pel mati. A primera hora, clase a la "choza comun".


La part teorica la fem amb la parella de l'Hospi, pero a ell se li ha infectat el tatou, aixi que hauran d'esperar per submergirse. La clase es de 9 a 11:30, on repasem conceptes, materials, mesures de seguretat i una pincellada a lo que farem a la tarda.

Cap a les 12:30 baixem a la tenda de submarinisme. Es on esta l'escola i d'on surt el nostre barco. Recollim l'equip de la caixa amb el numero assignat a la pissarra i embarquem. Un cop al barco, montem l'equip i revisem el del company.

Quan arribem a la primera localitzacio fem la primera immersio. QUINA PASSADA!!! Els llocs son dels mes bonics del mon. Fer busseig es INCREIBLE!!! S'ha de provar, NO ES POT EXPLICAR!!! Ho recomano moltissim!!! Canvies el concepte que tenies fins aquell moment del fons del mar. Acabada la immersio, cambien de localitzacio per realitzar la segona.Un cop hem acabat l'ultima immersio tonem a port. Una altre gran sensacio. El cansament pesa, pero tot el viscut sota l'aigua es comparteix sobre aquell barco, amb l'aire golpejant la cara i una tassa calenta a la ma. GENIAL!!!


COSES IMPORTANTS A RECALCAR: Avui he parlat amb els del Buenafuente. Han avansat les proves tecniques. Volen comensar el 14 (que es el dia que jo estic volant) i m'han insinuat (molt directament) que els hi molaria que canvies el bitllet per ser-hi... SNIF SNIF!!! Aixi que amb tota la meva pena del meu cor, haure de trucar a Finnair per adelantar 1 dia la nostra tornada!!!

01/09/09... Open Water

Surt el sol a Chumpon, on fa un parell d'hores que esperem per pujar al fast-catamaran que ens portara a Ko Tao. Per fi sona una veu per uns bafles cutres que ens diu que podem embarcar.

Pujem al nostre ultim transport per arribar a l'illa. Un catamaran forsa nou que en una hora i mitja ens deixara a Ko Tao, de fet, per dins es com un autocar...

Un altre autocar a la nostra llista, pero aquest va per l'aigua. Durant el viatge, molts thais fent propaganda de les escoles de submarinisme... vine aqui, vine alla, aqui som millors, aqui som mes economics... en fi, vells trucs tailandesos per enganyar a la penya, pero nosaltres ja sabem on volem anar.Easy Divers, una escola de submarinisme on hi ha molts instructors castellans... si hem de fer un curs d'algo, sera'u'millor entendre el que diuen. Per fi farem L'OPEN WATER!!!
Al arribar t'assignen una habitacio (entra en el preu del curs) sera casa teva durant 5 dies. Hi ha
un restaurant en mitg del "resort", un lloc topechillout on la gent va a estudiar.Acabes coneixent a tothom. Hi ha gent de Sevilla, Catalunya... podem intercambiar moltes experiencies. Nosaltres farem el curs amb una alter parella de Barcelona, de fet de l'Hospi, com l'Abella (ho porten escrit a la cara) El nostre instructor es diu Zigor, un vasc molt simpatic!Ahir vem fer la primera clase. Vem veure un video d'una hora i vem fer les proves de coneixements (al final del curs hi ha un examen). En principi avui teniem el dia lliure, pero ens han convidat a anar amb un altre grup a fer snorkeling!!! Sembla que aqui ho passarem molt be. La unica pega es el lloc on dormim, que es "topehippie". Es una cabaña molt vella, te una habitacio a l'aire lliure que es el lavabo i de 9 a 12, de 14 a 17 i de 21 a 5 tallen l'aigua. Viva el mundo hippie!!!
De fet, el mon del submarinisme absorvira tot el nostre temps, aixi que fins que no acabem no podrem seguir en condicions el nostre blog. Farem un resum quan tinguem les nostres llicencies OPEN WATER!!!

31/08/09 ... el nº3

Per fi hem arribat a Bangkok despres de la marato de tranports tornant de Chiang Mai. Preguntem la millor manera d'anar a Kao San Road, la resposta es unanime: l'autobus nº3!!!

Aixi fem. Com uns autentics locals, agafem el ferraquen numero 3 que ens dura al centre.


Estem rebentats. Decidim que sera'u'millor pillar una habitacio. N'agafem una tope cutre per fer una siestecilla, una dutxa i deixar les motxiles. Un cop llestos, anem a comprar els bitllets a Ko Tao. Una visiteta a les oficines de Lomprayah i ja tenim bitllet per la combinacio Bus-Fast Catamaran que ens portara a l'illa. Sortim a les 21h.
Mentre esperem decidim fer un compreteo. La Layunt busca un vestidet, una faldilla i unes samarretes. Despres d´una durissima sessio de regateix, consegueix la faldilleta negra per la platja i tres samarretes de tirants. La negociacio del vestit no ha arriba a bon port... cada 2 metros puja 50 Tbh... així no es pot regatexar!!! Jo busco uns calsotets... 175 cada un, NI PARLAR-NE!!! La meva millor oferta 250 per 3... consegueixo que un dels thais arribi a 260...
- "O 250 o res!
Al final tocara donar la volta als que queden a la motxila... tornem a l'habitacio a per les motxiles i anem cap al punt de trobada per agafar l'autocar a Ko Tao... dema estarem AL MAR, AL MAR, AL MAAAAAAAAAR...

Hem fet una amiga a la cua mentre esperem pujar a un dels autocars. Es diu Seima i es teacher d'english. No anira al nostre autocar, pero esperem veurela per Ko Tao, a veure si en un futur tenim "free house" in London.
10 hores en un autocar ple de guiris bebent vodka. El nostre seient te goteres... JODER!!! La maldicion del autocar!!! Tota la nit ens han caigut gotes del sostre! M'he despertat amb tot el cabell crepat!!!

Ara estem "waiting" for the ferry que ens portara a l'illa. En principi, en dues horetes estem al nostre desti!!!

30/08/09 "el dia de la marmota"

Avui hem decidit que ja teni prou de Pai! Pel mati hem anat a comprar billets pel minibus pertornar a Chang Mai. Hem estat valorant les opcions... i hem decidit passar de fer trekking al Nord de Tailandia donat que es massa car, molt turistic i que encara tinc el peu una mica xungo. Aixi que posats a gastar diners per fer una activitat hem pensat que la nostre propera parada sera Ko Tao a on volem fer un curs d'inmersio "open Watter" que ens donara lallicencia basica de submarinisme.
Ja amb les coses molt mes clares, decidim fer una mini excursio per despedir-nos de Pai i anem al "Pai Canyon"... quin lloc mes maco!

Avui farem la GRAN MARATO DE TRANSPORT!!
Pai --> Chan Mai ( 4 hores en minibus)
Chang Mai --> Bangkok (10 hores en autocar)
i un cop a Bangkok comprarem els billets per anar a Ko Tao (que es un viatge de 12 hores combinat amb autocar i ferri)

Tornant del Gran Canyon anem a internet per buscar informacio sobre els cursos d'immersio (que aqui a Tailandia estan molt mes baratos que a Europa) Quan queda 1/2 hora per pillar el minibus comensa a diluviar a muerte... PERO SI ENCARA HEM DE TORNAR LA MOTO!!!!

L'Abella amb un cop de gas, enmig del diluvi universal, aconsegueix arribar fins al "rent a motorbike" que tb es on pillarem el bus... ESTUPENDU!
Aqui la penya es topepuntual! Arribem justos per comensar el viatge. "Jason Mraz" torna a ser elnostre conductor. Aquest cop elminibus va ple fins els topes, tots els seients estan ocupats.

- Abella, m'estic pixant!

Un altre vegda just pujar a l'autobus me n'adono que la meva bufeta esta a punt de rebentar.

- Doncs encara queda 1/2 hora per parar GUAPETONA!

Merda! bueno... aixi estare tan ocupada controlant-me les ganes que no em marejare ( la carretera de Pai a Chang Mai te mes curves que la de Port a Cadaques)

Per fi passa l'hora i pico. Parem a un lloc topecutre on a l'anada la zorra que el regenta va insinuar que l'Abella ijo haviem robat. NOSALTREEEES!!!!
(pero si som una expunki i un exquillo de lo mes reformadets)
Total, que latia com no podia probar res (pk no haviem robat) ens va tornar malament el canvi, la molt ZORRA es va quedar amb 5 bths!
Despres d'anar al WC decidim que 2 ice coffes i 2 paquetets de galetes de xocolata sera'u'millo per seguir el viatge. Jason Mraz ens crida. Hem de tornar a pujar al "cotxe". Just en aquell moment l'Abella se n'adona que ha d'anar a pixar.
La ZORRA DEL 5 BATHS comensa a xapar la parada. La panxa se'm gira... UFFF!!! no se jo si l'ice coffe era'u'millo! Crido a l'Abella... tohom l'esta esperant. El pobre ve corrent.
Entrem i seiem a la primera fila (just on estavem abans de parar) al costat tenim una asiatica amb cara de poquissims amics... I CAN'T BELIVE IT!!!! QUE VEUEN ELS MEUS ULLS!!!! sera PUSSIBLE???? puxa la ZORRA DELS 5 BATHS a l'autocar!!!

QUE? esta insinuant que ens apretem als tres seients de davant pk ella tb pugui seure. TINDRA MORRO! Rapidaent la bulldog Thai que la mirat amb cara de 'conmigonotepases' li diu que esta F-L-I-P-A-N-T, que ella ha pagat un billet per tenir un seient sencer, que esta cansada i que vol dormir. Jo li fig una mirada de complicitat de seguida... estic TOTALMENT d'acord... la ZORRA DELS 5 BTHS baixa tot el trajecte de peu mentre refunfunya per lo bajini. Jo li vaig fent miradetes "recapacitaydevuelvememis5bathsZORRA' ella em somriu. Segur que ho esta entenent tot.
Arribem a Chang mai. Per fi han acabat les curves! elminibus ens deixa a la bus station. L'Abella e una gran idea, pk no ens torni passar el mateix de l'anada, mirarem quina empresa porta els autocars mes xulos i els hi comprarem el billet.
ES UNA GREAT IDEA!

Aquest cop la nostre companyia sera "somba tour" un autocar topefashion de 2 pisazos.
Per fi arranca l'autocar de cami a bangkok. Ufff... semblava molt comode pero no ho es tan... al meu darrere seu l'unic Thai alt que existeix en tot el Pais. Li faig una mirada 'pensoreclinarelseientencaraqueettrenquilesrotules' (les miradetes son un llenguatge universal). Ell somriu... aixo ja no m'estova!
Peli en tailandes, l'Abella se la traga sencera. de cop l'autocar para. S'encenen les llums i pugen tres militars molt bordes al pis de dalt amb llanternes demanat que s'identifiquin tots els thais. Tornen a tancar les llums. l'autocar arranca.
M'HE GINYAT MOGOLLON!! (som els unics turistes de tot l'autocar i ningu parla angles). Seguim el viatge. mmmm... dormo!!!
De sobte soroll. ENCENEN LES PUTES LLUMS!!! i ara que??? la secreta??? son les 2 de la matinada i posen un video de karaoke a tota hostia! Es una parada per menjar. Amb el billet et donen menjar gratis en un lloc MEGACUTRE... quina basura de jalar! L'Abella ve tot content amb un plat ple de menjar mes repulssiu que he vist mai ( pitjor que els pastissos de verdures del mon personal)./ Hem comprare unes galetes.
Al tornar em trobo a l'Abella amb un rictus a l cara extrany.

- Tot be?
- Aquest noddles semblen un moc gegant.

Efctivament sembla que algu hagi estornudat damunt del plat. Li dono el meu billet pk el canvii pr menjar. Escull un arrosset amb gust a colonia. Tornem a l'autocar a menxarlesgaletones sera'u'millor. Manteta (l'aire acondicionat esta a tot drap i ens morin de fred!), coixinet rodo (que encara que es pel cap ens el posem al cul pk la rabadilla ens esta matant) i a dormir!
Aquest cop el Karaoke ens desperta quan ja hem arribat a Bangkok!

29/08/09... La ma i el peu!

- Bon dia Abella!

- Guapetona, tinc la ma inflada com una pilota...

EFECTIVAMENT. L'Abella te la ma com un gua de beisbol. Un dels 3.000.000 de bitxarracos negrolos i peluts li ha picat. Ecccsss... faig cara de tranquilnopassares... pero la veritat es que te la ma topeinflada!!!

- Posarem cremeta del tigre... diuen que es mano de santo (mai millor dit)

Mentre esperem que li baixi la inflamacio anem a una cascada "Pam Bok Waterfall" on pensem que segurament podrem fer un banyet.

Despres de creuar un pont i saltar unes roques la trobem. ESTEM SOLS!!! (bueno sols, sols... Hi ha uns 3.000.000 de bitxacos amb nosaltres).
Ens endinssem pel riu... veiem la cascada!

L'Abella es el primer en banyar-se. Veig que surt intacte de l'aigua. Sembla que no hi ha serps, ni piranyes (se que puc semblar exagerada pero un cop surts de l'europa occidental pots trobar-te un tauro, una medusa GEGANT, unes piranyes devoradores al raco mes insospitat). Aixo, que l'Abella surt intacte de l'aigua. Foto i canvi. Es el meu torn. Ufff... vaig cap alla, no vull pensar en totes les coses rares que m'estan rosant els juanetes.

- Rapid Abella, eh? No hi penso estar molta estona

- Vale, vale...

Vaig cap alla.M'introdueixo a la cascada. Sembla que m'estinguin caient 1.000.000 pedres al cap (el dolor es semblant al massatge thai que ens van fer fa uns dies)

- Abella, com ha sortit?

- Pero si no he tingut temps...

- Joder Abella, que fa ginye...

( torno a la cascada refunfunyant)

- Prepara't?

- Siiiiii, estic preparat!

Torno a l'infern de la lapidacio voluntaria. Un cop mes i quedare tetraplegica per sempre mes.

- Ok. Ja prou! aixo fa mal!!

- No., no... que m'estava perseguint un bitxo... ho sento guapetona! va, un cop mes.

- Ostia puta Abella... DE VERITAT T'HO DIC, EH?? tinc el cap com un timbal de tanta pressio.

- Va entra, que sera un moment.

Una altre vegada faig el cami. Ja no penso ni en serps, ni en piranyes, ni en taurons, ni tan sols en el dolor... ara nomes concentro la meva atencio en l'Abella i el cony de foto!

- Ja??

- Si, aquest cop si.

Doncs marxem Abella, que tens un bitxaco al cap que FLIPES!

Arribem al poble. Mengem i anem a fer la siesta al bungalow de bambu... Mmmm... SIESTECILLA!!!

A l'aixecar-me alguna cosa no va be. Tinc un dolor al peu brutal. L'enpeine ( qui sap que en el seu peu hi ha una cosa que te aquest nom) ha decidit torturar-me durant tota la tarda. El peu se m'infla. L'Abella em dona paraules de consol... pero el dolor no millora I EL PEU SEGUEIX INFLANT-SE! Anem a internet a actualitzar el bloc, em trobo la meva xalmana pel xat!!! pero res. No millora. Ara s'ha posat de color vermell. QUIN DOLOR! Anem cap a casa. Antinflamatori, crema del tigre i pel peu ben alt.

L'Abella (que puc assegurar que es una bonissima persona contra tots els pronostics d'abans de marxar) decideix anar a buscar menjar per emportar i fer un soparet improvitzat amb vinet al bungalow de bambu... SI ES QUE QUAN VOL...

28/08/2009... trip to Pai

Avui volem marxar a Pai. Un poble mes al nord de Chiang Mai, pero abans hem de tornar la moto. La Clara insisteix en tornar-la amb el diposit ple... "-No vull mes problemes, Abella" I com sempre acaba tenint rao... sera'u'millor fer-li matinar i anar a la benzinera. Omplo el diposit. Ara ho entenc tot... si es que en aquest ferro nomes hi caben 2 litres de merda!!! En fi... vaig a donar unes voltes per Chiang Mai gas a fondo... no els hi pensao tornar la moto amb el diposit ple a besar!!! Torno la maquina infernal que ens ha donat tantes alegries i un sustaco de muerte i els dos cascos grocs. Ja puc fer la motxila per marxar cap a Pai.

Al arribar a l'habitacio la Clara ja te feta la seva motxila i te preparada tota la meva roba... aquesta gitaneta es un SOL!!! Baixem a esmorzar mentre esperem el minibus que ens dura al nostre desti.
A l'hora convinguda, arriba el Thai de torn vestint el barret "Jason Mraz" que tan de moda esta a Tailandia i ens porta al minibus. Passem a recollir la resta del passatge. Una parella xove, un turista sexual grassonet al qui no li entren les xancles i una despota yankie a qui la Layunt posa a parir en 3, 2, 1...

Despres de 4 hores de viatge per fer uns escassos 95km (la carretera es molt revirada i vam pillar una mica de monzon) arribem a Pai. Pai es un petit poble situat al nord de Chiang Mai. Afincat en una vall, el rodeja un grup de montanyes que fa que el seu paissatge sigui d'una bellesa extraordinaria. Pels seus carrers hi passeja una extranya barreja de thais, guiris turistes i algun hippie afincat a la regio. Cal dir que a Pai, l'envolta la fama de poble bohemi, al que molts occidentals s'aparten a desconectar del estressant mon modern.

Baixem de l'autocar i anem a buscar guesthouse. Atravessem el poble, el riu i uns arrossars i arribem a la que sera casa nostra per uns dies: PAI PHU FAM. Una acollidora caseta amb terra de bambu trenat en mig d'una esplanada d'herva molt cuidada per uns quants jardiners que treballent sense parar.

Tornem al poble a llogar una moto. Pai es petit, si ens quedem tirats aqui... la gasolinera no esta lluny!!! Explorem el poble, pero aviat cau el sol. Fem unes Singha, unes trucades a la familia i se'ns fa l'hora de sopar. Uns Pad Thai que feien olor a alfalfa i un pollo con almendras... quin fiasco!!! Sort que no ens han cobrat l'amanida!!!

Per fer una copeta agafem la moto. Passem per uns quants llocs i parem davant d'un amb forsa ambient thai. Aqui si que hem triunfat!!! Uns mojitos excelents preparats per una thai simpatiquissima que a mes ens porta un joc d'enginy que ens fa desesperar d'impotencia... pobres mongolets! No en som capassos!!!

Atravessem el poble, el riu i uns arrossars i ja estem a casa. BONA NIT!!!

27/08/09... visca la PULICIA de Tailandia!!!

Anem a llogar una MOTOOOO!!! Per fi el mon del regateig i tuk-tuk queda lluny. UNA MOTOOOO!!! Podrem fer topecoses...

Primera parada: Wat Chet Yod. Un temple feo, feo que a l'Abella li mola per que hi ha pedrolos. (Pedrolos que tenen mogollon d'anys!!! Que n'ha de saber aquesta noia de pedres historiques... aisssss) Quan acabem de la visita, un momentet per un "ice coffe" mmmmmmm... l'Abella es lliga al cambrer.

-Abella, l'agulla de la gasolina marca com si el diposit fos buit.
- No funciona guapetona... don't worry.


Despres pillo jo la moto. Segona parada: centre comercial "Airport Plaza". Que el nen vol uns pantalons d'explorador? El nen vol ser el mes glamuros dels trekkings de Chiang Mai? Doncs toma migdia i tarda de "mireteo" pel centre comercial. Que no trobes res despres de cinc hores mirant? No et preocupis, GUAPETON! Per la nit anirem al "Night Bazar" El nen no es quedara sense pantalons, aixo segur!!!

-Abella... vols dir que no hauriem de posar gasolina???
-Despres ho mirem, don't worry!


Tercera parada. Un bon massatge tailandes a un dels llocs recomenats de Chiang Mai: "Bor Nguen" Qui va dir que massatge i plaer anaven de la ma? QUIN MAL!!! L'Abella surt dient que li han lesionat les pantorrilles i a mi, la thai massatgista, m'ha cruixit fins i tot els mugrons. L'Abella no pot caminar... pobret!!! Haure d'agafar jo la moto, quin remei!!!
-Abella, una gaolinera!
-I anirem dema, just avans de tornar la moto.

Seguent parada: el "Night Bazar". Tot un grup de tendetes montades per el carrer i unes petites galeries amb souvenirs de tota mena. Pero en aquests llocs, com als centres comercials, hi ha el que anomenen "Food Courts". Un conjunt de paradetes on fan menjar per un grapat de baths. Compres una tarjeta amb calers i vas agfant d'aqui i d'alla, els diners que sobren de la tarxeta, te'ls tornen... Sopem!!!

Cinquena parada: pub al costat el riu. Un lloc molt coral, ple de thais borratxos pero divertits. molt bon rotllo. Toca en directe la millor banda de Chiang Mai (segons un turista sexual que porta 8 anys vivint alla) La veritat es que sonen molt be, fins i tot quan canta l'amo del local, un home vestit de teenager amb un gorro de palla que diu l'Abella li recorda al comandant d'una serie que es deia Tenko. Riem molt! 2 margarites i 4 whiskies amb cola. Sortim una mica xispats.


Pillem la moto per tornar a casa. Passem el riu. Ens creuem amb un elefant amb una llum de freno a la cua. Passem el riu de nou. Ups... moment de desorientacio. Passem la Super-Highway... la tornem a passar... estem perduts a les afores de Chiang Mai. Farem un canvi de sentit... sera'u'millor si volem anar a dormir...

Po, po, po, po, po, poffffff... s'acaba la gasolinade la moto. Parem en mig de l'autopista al costat d'un cotxe de Police que esta detenint a un Thai. Creiem veure una gasolinera a l'alte costat. Creuem. Al arribar, els thais de la suposada gasolinera no entenen l'angles. Tot es molt raro, dormen tapats amb cartons! Tenen 10.000 gossos abandonats que els protegeixen i ens borden a muerte quan arribem. Jo em ginyo. L'Abella els hi explica la situacio pero es impossible, no entenen res. Tornem a buscar la moto. Potser si la veuen ho entendran tot! Quan tornem al costat de la moto, apareix un dels policies.
-Hi, do you have any problem??
-Yes... our motorbike is empty of fuel!
-Oh... that's a very big problem... the nearest fuelstation is very far!
-No, no... there's one in the other side...
-No sir, that's not a fuelstation... is a GAS station!!!
FUCKING MERDA!!! No era una puta gasolinera... Putos retrasats!!! I la me proxima esta a 5.000 Km... que farem?? Ens quedem mirant al policia amb cara de "pobres desgraciats" i la Clara esbossa un dels seus somriures "metralleta" que li fa a la policia... El poli ens diu que ens esperem un moment. Parla amb uns thais que estan per alla i finalment aconsegueix que treguin una ampolla de coca-cola plena de gasolina dels seus diposits. Els hi doenm 100 Tbh. Avui penso que encara existeixen bons policies (dintre del cos de la policia de Tailandia, es clar!) Aquest home ens ha salvat la vida!! Ens indica com tornar a casa... bufffff!!! Estavem a la 5a forca!!! Per fi arribem a casa!