30/08/09 "el dia de la marmota"

Avui hem decidit que ja teni prou de Pai! Pel mati hem anat a comprar billets pel minibus pertornar a Chang Mai. Hem estat valorant les opcions... i hem decidit passar de fer trekking al Nord de Tailandia donat que es massa car, molt turistic i que encara tinc el peu una mica xungo. Aixi que posats a gastar diners per fer una activitat hem pensat que la nostre propera parada sera Ko Tao a on volem fer un curs d'inmersio "open Watter" que ens donara lallicencia basica de submarinisme.
Ja amb les coses molt mes clares, decidim fer una mini excursio per despedir-nos de Pai i anem al "Pai Canyon"... quin lloc mes maco!

Avui farem la GRAN MARATO DE TRANSPORT!!
Pai --> Chan Mai ( 4 hores en minibus)
Chang Mai --> Bangkok (10 hores en autocar)
i un cop a Bangkok comprarem els billets per anar a Ko Tao (que es un viatge de 12 hores combinat amb autocar i ferri)

Tornant del Gran Canyon anem a internet per buscar informacio sobre els cursos d'immersio (que aqui a Tailandia estan molt mes baratos que a Europa) Quan queda 1/2 hora per pillar el minibus comensa a diluviar a muerte... PERO SI ENCARA HEM DE TORNAR LA MOTO!!!!

L'Abella amb un cop de gas, enmig del diluvi universal, aconsegueix arribar fins al "rent a motorbike" que tb es on pillarem el bus... ESTUPENDU!
Aqui la penya es topepuntual! Arribem justos per comensar el viatge. "Jason Mraz" torna a ser elnostre conductor. Aquest cop elminibus va ple fins els topes, tots els seients estan ocupats.

- Abella, m'estic pixant!

Un altre vegda just pujar a l'autobus me n'adono que la meva bufeta esta a punt de rebentar.

- Doncs encara queda 1/2 hora per parar GUAPETONA!

Merda! bueno... aixi estare tan ocupada controlant-me les ganes que no em marejare ( la carretera de Pai a Chang Mai te mes curves que la de Port a Cadaques)

Per fi passa l'hora i pico. Parem a un lloc topecutre on a l'anada la zorra que el regenta va insinuar que l'Abella ijo haviem robat. NOSALTREEEES!!!!
(pero si som una expunki i un exquillo de lo mes reformadets)
Total, que latia com no podia probar res (pk no haviem robat) ens va tornar malament el canvi, la molt ZORRA es va quedar amb 5 bths!
Despres d'anar al WC decidim que 2 ice coffes i 2 paquetets de galetes de xocolata sera'u'millo per seguir el viatge. Jason Mraz ens crida. Hem de tornar a pujar al "cotxe". Just en aquell moment l'Abella se n'adona que ha d'anar a pixar.
La ZORRA DEL 5 BATHS comensa a xapar la parada. La panxa se'm gira... UFFF!!! no se jo si l'ice coffe era'u'millo! Crido a l'Abella... tohom l'esta esperant. El pobre ve corrent.
Entrem i seiem a la primera fila (just on estavem abans de parar) al costat tenim una asiatica amb cara de poquissims amics... I CAN'T BELIVE IT!!!! QUE VEUEN ELS MEUS ULLS!!!! sera PUSSIBLE???? puxa la ZORRA DELS 5 BATHS a l'autocar!!!

QUE? esta insinuant que ens apretem als tres seients de davant pk ella tb pugui seure. TINDRA MORRO! Rapidaent la bulldog Thai que la mirat amb cara de 'conmigonotepases' li diu que esta F-L-I-P-A-N-T, que ella ha pagat un billet per tenir un seient sencer, que esta cansada i que vol dormir. Jo li fig una mirada de complicitat de seguida... estic TOTALMENT d'acord... la ZORRA DELS 5 BTHS baixa tot el trajecte de peu mentre refunfunya per lo bajini. Jo li vaig fent miradetes "recapacitaydevuelvememis5bathsZORRA' ella em somriu. Segur que ho esta entenent tot.
Arribem a Chang mai. Per fi han acabat les curves! elminibus ens deixa a la bus station. L'Abella e una gran idea, pk no ens torni passar el mateix de l'anada, mirarem quina empresa porta els autocars mes xulos i els hi comprarem el billet.
ES UNA GREAT IDEA!

Aquest cop la nostre companyia sera "somba tour" un autocar topefashion de 2 pisazos.
Per fi arranca l'autocar de cami a bangkok. Ufff... semblava molt comode pero no ho es tan... al meu darrere seu l'unic Thai alt que existeix en tot el Pais. Li faig una mirada 'pensoreclinarelseientencaraqueettrenquilesrotules' (les miradetes son un llenguatge universal). Ell somriu... aixo ja no m'estova!
Peli en tailandes, l'Abella se la traga sencera. de cop l'autocar para. S'encenen les llums i pugen tres militars molt bordes al pis de dalt amb llanternes demanat que s'identifiquin tots els thais. Tornen a tancar les llums. l'autocar arranca.
M'HE GINYAT MOGOLLON!! (som els unics turistes de tot l'autocar i ningu parla angles). Seguim el viatge. mmmm... dormo!!!
De sobte soroll. ENCENEN LES PUTES LLUMS!!! i ara que??? la secreta??? son les 2 de la matinada i posen un video de karaoke a tota hostia! Es una parada per menjar. Amb el billet et donen menjar gratis en un lloc MEGACUTRE... quina basura de jalar! L'Abella ve tot content amb un plat ple de menjar mes repulssiu que he vist mai ( pitjor que els pastissos de verdures del mon personal)./ Hem comprare unes galetes.
Al tornar em trobo a l'Abella amb un rictus a l cara extrany.

- Tot be?
- Aquest noddles semblen un moc gegant.

Efctivament sembla que algu hagi estornudat damunt del plat. Li dono el meu billet pk el canvii pr menjar. Escull un arrosset amb gust a colonia. Tornem a l'autocar a menxarlesgaletones sera'u'millor. Manteta (l'aire acondicionat esta a tot drap i ens morin de fred!), coixinet rodo (que encara que es pel cap ens el posem al cul pk la rabadilla ens esta matant) i a dormir!
Aquest cop el Karaoke ens desperta quan ja hem arribat a Bangkok!

29/08/09... La ma i el peu!

- Bon dia Abella!

- Guapetona, tinc la ma inflada com una pilota...

EFECTIVAMENT. L'Abella te la ma com un gua de beisbol. Un dels 3.000.000 de bitxarracos negrolos i peluts li ha picat. Ecccsss... faig cara de tranquilnopassares... pero la veritat es que te la ma topeinflada!!!

- Posarem cremeta del tigre... diuen que es mano de santo (mai millor dit)

Mentre esperem que li baixi la inflamacio anem a una cascada "Pam Bok Waterfall" on pensem que segurament podrem fer un banyet.

Despres de creuar un pont i saltar unes roques la trobem. ESTEM SOLS!!! (bueno sols, sols... Hi ha uns 3.000.000 de bitxacos amb nosaltres).
Ens endinssem pel riu... veiem la cascada!

L'Abella es el primer en banyar-se. Veig que surt intacte de l'aigua. Sembla que no hi ha serps, ni piranyes (se que puc semblar exagerada pero un cop surts de l'europa occidental pots trobar-te un tauro, una medusa GEGANT, unes piranyes devoradores al raco mes insospitat). Aixo, que l'Abella surt intacte de l'aigua. Foto i canvi. Es el meu torn. Ufff... vaig cap alla, no vull pensar en totes les coses rares que m'estan rosant els juanetes.

- Rapid Abella, eh? No hi penso estar molta estona

- Vale, vale...

Vaig cap alla.M'introdueixo a la cascada. Sembla que m'estinguin caient 1.000.000 pedres al cap (el dolor es semblant al massatge thai que ens van fer fa uns dies)

- Abella, com ha sortit?

- Pero si no he tingut temps...

- Joder Abella, que fa ginye...

( torno a la cascada refunfunyant)

- Prepara't?

- Siiiiii, estic preparat!

Torno a l'infern de la lapidacio voluntaria. Un cop mes i quedare tetraplegica per sempre mes.

- Ok. Ja prou! aixo fa mal!!

- No., no... que m'estava perseguint un bitxo... ho sento guapetona! va, un cop mes.

- Ostia puta Abella... DE VERITAT T'HO DIC, EH?? tinc el cap com un timbal de tanta pressio.

- Va entra, que sera un moment.

Una altre vegada faig el cami. Ja no penso ni en serps, ni en piranyes, ni en taurons, ni tan sols en el dolor... ara nomes concentro la meva atencio en l'Abella i el cony de foto!

- Ja??

- Si, aquest cop si.

Doncs marxem Abella, que tens un bitxaco al cap que FLIPES!

Arribem al poble. Mengem i anem a fer la siesta al bungalow de bambu... Mmmm... SIESTECILLA!!!

A l'aixecar-me alguna cosa no va be. Tinc un dolor al peu brutal. L'enpeine ( qui sap que en el seu peu hi ha una cosa que te aquest nom) ha decidit torturar-me durant tota la tarda. El peu se m'infla. L'Abella em dona paraules de consol... pero el dolor no millora I EL PEU SEGUEIX INFLANT-SE! Anem a internet a actualitzar el bloc, em trobo la meva xalmana pel xat!!! pero res. No millora. Ara s'ha posat de color vermell. QUIN DOLOR! Anem cap a casa. Antinflamatori, crema del tigre i pel peu ben alt.

L'Abella (que puc assegurar que es una bonissima persona contra tots els pronostics d'abans de marxar) decideix anar a buscar menjar per emportar i fer un soparet improvitzat amb vinet al bungalow de bambu... SI ES QUE QUAN VOL...

28/08/2009... trip to Pai

Avui volem marxar a Pai. Un poble mes al nord de Chiang Mai, pero abans hem de tornar la moto. La Clara insisteix en tornar-la amb el diposit ple... "-No vull mes problemes, Abella" I com sempre acaba tenint rao... sera'u'millor fer-li matinar i anar a la benzinera. Omplo el diposit. Ara ho entenc tot... si es que en aquest ferro nomes hi caben 2 litres de merda!!! En fi... vaig a donar unes voltes per Chiang Mai gas a fondo... no els hi pensao tornar la moto amb el diposit ple a besar!!! Torno la maquina infernal que ens ha donat tantes alegries i un sustaco de muerte i els dos cascos grocs. Ja puc fer la motxila per marxar cap a Pai.

Al arribar a l'habitacio la Clara ja te feta la seva motxila i te preparada tota la meva roba... aquesta gitaneta es un SOL!!! Baixem a esmorzar mentre esperem el minibus que ens dura al nostre desti.
A l'hora convinguda, arriba el Thai de torn vestint el barret "Jason Mraz" que tan de moda esta a Tailandia i ens porta al minibus. Passem a recollir la resta del passatge. Una parella xove, un turista sexual grassonet al qui no li entren les xancles i una despota yankie a qui la Layunt posa a parir en 3, 2, 1...

Despres de 4 hores de viatge per fer uns escassos 95km (la carretera es molt revirada i vam pillar una mica de monzon) arribem a Pai. Pai es un petit poble situat al nord de Chiang Mai. Afincat en una vall, el rodeja un grup de montanyes que fa que el seu paissatge sigui d'una bellesa extraordinaria. Pels seus carrers hi passeja una extranya barreja de thais, guiris turistes i algun hippie afincat a la regio. Cal dir que a Pai, l'envolta la fama de poble bohemi, al que molts occidentals s'aparten a desconectar del estressant mon modern.

Baixem de l'autocar i anem a buscar guesthouse. Atravessem el poble, el riu i uns arrossars i arribem a la que sera casa nostra per uns dies: PAI PHU FAM. Una acollidora caseta amb terra de bambu trenat en mig d'una esplanada d'herva molt cuidada per uns quants jardiners que treballent sense parar.

Tornem al poble a llogar una moto. Pai es petit, si ens quedem tirats aqui... la gasolinera no esta lluny!!! Explorem el poble, pero aviat cau el sol. Fem unes Singha, unes trucades a la familia i se'ns fa l'hora de sopar. Uns Pad Thai que feien olor a alfalfa i un pollo con almendras... quin fiasco!!! Sort que no ens han cobrat l'amanida!!!

Per fer una copeta agafem la moto. Passem per uns quants llocs i parem davant d'un amb forsa ambient thai. Aqui si que hem triunfat!!! Uns mojitos excelents preparats per una thai simpatiquissima que a mes ens porta un joc d'enginy que ens fa desesperar d'impotencia... pobres mongolets! No en som capassos!!!

Atravessem el poble, el riu i uns arrossars i ja estem a casa. BONA NIT!!!

27/08/09... visca la PULICIA de Tailandia!!!

Anem a llogar una MOTOOOO!!! Per fi el mon del regateig i tuk-tuk queda lluny. UNA MOTOOOO!!! Podrem fer topecoses...

Primera parada: Wat Chet Yod. Un temple feo, feo que a l'Abella li mola per que hi ha pedrolos. (Pedrolos que tenen mogollon d'anys!!! Que n'ha de saber aquesta noia de pedres historiques... aisssss) Quan acabem de la visita, un momentet per un "ice coffe" mmmmmmm... l'Abella es lliga al cambrer.

-Abella, l'agulla de la gasolina marca com si el diposit fos buit.
- No funciona guapetona... don't worry.


Despres pillo jo la moto. Segona parada: centre comercial "Airport Plaza". Que el nen vol uns pantalons d'explorador? El nen vol ser el mes glamuros dels trekkings de Chiang Mai? Doncs toma migdia i tarda de "mireteo" pel centre comercial. Que no trobes res despres de cinc hores mirant? No et preocupis, GUAPETON! Per la nit anirem al "Night Bazar" El nen no es quedara sense pantalons, aixo segur!!!

-Abella... vols dir que no hauriem de posar gasolina???
-Despres ho mirem, don't worry!


Tercera parada. Un bon massatge tailandes a un dels llocs recomenats de Chiang Mai: "Bor Nguen" Qui va dir que massatge i plaer anaven de la ma? QUIN MAL!!! L'Abella surt dient que li han lesionat les pantorrilles i a mi, la thai massatgista, m'ha cruixit fins i tot els mugrons. L'Abella no pot caminar... pobret!!! Haure d'agafar jo la moto, quin remei!!!
-Abella, una gaolinera!
-I anirem dema, just avans de tornar la moto.

Seguent parada: el "Night Bazar". Tot un grup de tendetes montades per el carrer i unes petites galeries amb souvenirs de tota mena. Pero en aquests llocs, com als centres comercials, hi ha el que anomenen "Food Courts". Un conjunt de paradetes on fan menjar per un grapat de baths. Compres una tarjeta amb calers i vas agfant d'aqui i d'alla, els diners que sobren de la tarxeta, te'ls tornen... Sopem!!!

Cinquena parada: pub al costat el riu. Un lloc molt coral, ple de thais borratxos pero divertits. molt bon rotllo. Toca en directe la millor banda de Chiang Mai (segons un turista sexual que porta 8 anys vivint alla) La veritat es que sonen molt be, fins i tot quan canta l'amo del local, un home vestit de teenager amb un gorro de palla que diu l'Abella li recorda al comandant d'una serie que es deia Tenko. Riem molt! 2 margarites i 4 whiskies amb cola. Sortim una mica xispats.


Pillem la moto per tornar a casa. Passem el riu. Ens creuem amb un elefant amb una llum de freno a la cua. Passem el riu de nou. Ups... moment de desorientacio. Passem la Super-Highway... la tornem a passar... estem perduts a les afores de Chiang Mai. Farem un canvi de sentit... sera'u'millor si volem anar a dormir...

Po, po, po, po, po, poffffff... s'acaba la gasolinade la moto. Parem en mig de l'autopista al costat d'un cotxe de Police que esta detenint a un Thai. Creiem veure una gasolinera a l'alte costat. Creuem. Al arribar, els thais de la suposada gasolinera no entenen l'angles. Tot es molt raro, dormen tapats amb cartons! Tenen 10.000 gossos abandonats que els protegeixen i ens borden a muerte quan arribem. Jo em ginyo. L'Abella els hi explica la situacio pero es impossible, no entenen res. Tornem a buscar la moto. Potser si la veuen ho entendran tot! Quan tornem al costat de la moto, apareix un dels policies.
-Hi, do you have any problem??
-Yes... our motorbike is empty of fuel!
-Oh... that's a very big problem... the nearest fuelstation is very far!
-No, no... there's one in the other side...
-No sir, that's not a fuelstation... is a GAS station!!!
FUCKING MERDA!!! No era una puta gasolinera... Putos retrasats!!! I la me proxima esta a 5.000 Km... que farem?? Ens quedem mirant al policia amb cara de "pobres desgraciats" i la Clara esbossa un dels seus somriures "metralleta" que li fa a la policia... El poli ens diu que ens esperem un moment. Parla amb uns thais que estan per alla i finalment aconsegueix que treguin una ampolla de coca-cola plena de gasolina dels seus diposits. Els hi doenm 100 Tbh. Avui penso que encara existeixen bons policies (dintre del cos de la policia de Tailandia, es clar!) Aquest home ens ha salvat la vida!! Ens indica com tornar a casa... bufffff!!! Estavem a la 5a forca!!! Per fi arribem a casa!

26/08/09 ... Chang Mai 2 laxants.0

Uffffffff... fa 5 dies que no vaig al WC... la pell de la meva panxa esta tensa com la d'un tambor (ja ni s'aprecia la celulitits), faig la posicio de la sodomitzacio per si algun petarro atravessat m'esta xugant una mala passada. Pero res. El dolor no desapareix.

- Abella, abella... psssst, psssst

- Mmmm... quina hora es?

- Xo'que'se Abella... Que m'estic morint!!! necessito fer caca (quina humiliacio)

- I que vols? que surti de l'Habita (que considerat)

- No, no... vull que vagis a la farmacia per laxants ( la olor me la suda)

- Ok.. reina del tuk-tuk. Vols laxants??? la nena vol laxants??? EL QUE TU VULGUIS, GUAPETONA!!!

...45 minuts mes tard...

- Te, t'has de pendre 3 pastilletes.

- 3??? no son moltes??? potser sera'u'millo que m'en prengui dues per el moment...

Uffff.... NO SE QUE ERA'U'MILLO!

al cap de tres hores cada cop que respirava creia que m'havia cagat a sobre... Crec que he vist els lavabos mes podrits de Chang Mai! Aixo si que es turisme... Encara tinc aquella sensacio dels retortijons gravada al cervell (3 pastilletes, 3 pastilletes...).

Com es pot patir tan??? com es pot descontrolar tan un puto esfinter???

Jo... que he vomitat pel nas, que he murmit damunt de xespa bruta, que he tret mojitos enmig d'un bocamoll... us asseguro que aquesta angoixant sensacio supera totes aquelles experiencies!

En fi... que vaig sobreviure al primer "marron'' del viatge.

A la nit (ja recuperada) vam anar a veure "Muai Thai" al KAWILA Boxing Stadium. Vam pillar un "Songtaew" una furgo ab 2 banquetes que ens va portar per 60 bths (preu regatexat).

L'espai era total. Haviem buscat un combat que fos de veritat. Mig espai estava reservat a Thais que animaven un huevo (i sense rexidor!!). Apostaven pel seus preferits.

A l'altre banda estavem els turistes. La olor a suat i reflex (sobaco marrano) inundava tot l'espai. Hi havia 11 combats que es diferenciaven pel pes del seus participants.

Va comensar el primer... pero abans com ja sabeu que es tradicio tothom es va posar de peu per escoltar el himne reial...

Al primer combat eren molt petitons pero ja es fotien topepinyacos (pero si eren tuk-tukeros petits...)

Van arribar els de 50 kilos... KINES PALLISSES QUE ES FOTIEN!! hi havia moments que em recordaven a casa meva... les pallisses que ens haviem arribat a fotre pel mando de la tele!!!

De fet vaig recordar una de concreta en que s'estaven pegant les meves "xalmanas' ali i la Luci. La Luci guanyava per 'golexada' pero l'Ali (ja al terra) li va arrencar la cadena que la luci portava 'panxada'.

- He guanyat- va dir l'Ali ensenyant-li el trofeu

Malditafifi... es una punki xenit i intelixent!!! (aisss com et trobo a faltar!)

Bueno, aixo... que VERY STRONG, VERY STRONG!

que al 5e combat ja em vaig comensar a posar-me amb el amercian skins que teniem al davant i els pijos italianinis (i al seu guia personal) que teniem al darrera! l'Abella tb va pensar que seria'u'millor marxar...

Tornavem a caseta a mumir... a la sortida busquem un tuk-tuk.

-100 baths! ens diu el penjat... esta flipant!

L'Abella i jo diem al mateix moment

- I paid 40 baths for come here (Abella)

- I paid 60 baths for come here (me)

Sere MUNGOL!!! vaig posar 20 baths mes que l'Abella. Encara soc un petit saltamontes en el mon del reateig.

Finalment arribem a casa per 60 baths...

25/08/09... Chang mai 1.0

Baixem de l'autocar. 10.000.000 de tuk-tukeros uniformats amb camises horteres, xancletes marranes i peus negres com tucinus ens persegueixen.

- Tuk, Tuk? where you go? where you go?
Hem decidit anar a Pha Tai una guest house amb "xardinet" i tortuguetes que hi ha al centre de Chang Mai. L'Abella reagtexa amb el tuk-tukero mes enrollat

-100 baths??? no, no... 40!

- 40??? no, no... 80!

- 80 baths??? sera'u'millo!

Una noia encantadora que sap parlar angles (aqui ningu enten res) ens dona l'habitacio... mmmmm.... 'u'millo sera fer una bacaineta per recuperar les forces perdudes a l'autocar...

Al llevar-nos decidim anar a fer unes exploracions territorials. Aqui el temples no s'han de pagar!!! sera'u'millor que entrem a tots els que ens trobem al nostre pas (de cami al bareto a per unes birrueles).

Veiem que hi ha un raco on els monks (monjos no mongols) estan disposats a mantindre converses amb els turistes... encara no hi hem anat (finalment vem anar a fer les birres) pero l'Abella m'ha promes que abans de marxar de Chang Mai ens hi passarem.

Un cop farts d tan buda daurat i despres del nostre estimat refrigeri de Shinga Beer, decidim anar al mercat mes important de Chang Mai : Warrot (no guarrot) market, respelt de paradetes. Es enorme. El mercat es monta a dins d'unes precaries instalacions i fora al carrer. Sembla que no s'acabi mai... Les paradetes amb el mateix genero es repeteixen constantment. La olor a menjar aqui si que es una olor bonississima... sopem i marxem a dormir, estem rebentats!

24/08/2009... llarga vida al Rei!

Bon dia!!! Avui hem decidit fer dos coses, i en honor a la ultima peli del Tarantino, les separarem en 2 capitols.

CAPITOL 1 Inglorious Bastards



Anem al cine a veure Inglorious Bastards del Quentin Tarantino. Mmmmm... quina migdiada mes estupenda... Anar al cine despres de jalar i veure una peli DOBLADA en angles i subtitulada en thai es converteix en una valeriana perfecte per el meu cervell... l'Abella la va veure e inclus entendre tota... es un "xenit"!

Cal esmentar el gran moment tailandes previ al film. De sobte una cansoneta... jo ja comenso a tancar els ulls i obrir la boca, la peli encara no ha comensat, pero aquesta dolsa melodia... mmmmmm... Soroll! Tothom s'aixeca! Que passa? Surt la Reina i el Rei... es un spot de la monarquia i mentre el passen tothom es posa de peu. L'spot acaba amb un... "larga vida al Rei" Fa por. Es raro. En fi...

CAPITOL 2 Autocar en 1a classe
Agafem les motxiles i anem cap a l'estacio d'Autobusos... Skytrain fins a Mo Chit i decidim creuar el parc (un atajillo de l'Abella) Ens perdem. No podem sortir. Es de nit!!! Estem tan desesperats que un poli en bici ens porta per un cami en obres. Despres de 3 hores arribem. Es un lloc tope ronyos. Les taquilleres treuen mig cos per la finestreta perque els hi comprem al bitllet al mes pur estil verdulera oferint les seves mongetes. estem farts de la insistencia dels thais. Decidim anar a la companyia de la unica que ni ens ha mirat.. Una thai xoveneta! Vaya Puton!!! Li comprem 2 bitllets de 1a classe. Escollim dos seients al fons de l'autocar. Comprovem la porta on aparcara en nostre transport i esperem l'hora. La Clara s'entrete amb un nou joc amb les cabines de telefons i una tarxeta que ha comprat al 7/11... s'ho passa d'allo mes be!!! Un sopar rapid al Kentucky (sera'u'millor, veient els altres xiringus que hi ha...) i ja es l'hora de marxar. Patform 117...
Al arribar ens espera l'autocar mes cutre i ronyos que hi ha a totes les cotxeres (cotxeres es un dir...) Els nostres seients de 1a al fons de l'autocar s'han convertit en dos assientos de merda al davant, engaxants a una tele de tubo Panasonic que feia interferencies. Era on hi havia menys espai de tot l'autobus. ENS CABREJEM MOGOLLON!!! Li dic al azafato que si podem cambiar de seient ja que la fucking tele, el puto small space i les interferencies no ens deixaran dormir. El tio fa que va a parlar amb algu i desapareix. Insisteixo. Ho aconseguim!!! (si no ens haguessim canviat igual... aixo SURE, SURE) Passem 10 hores fent tetris per poder dormir. Quan aconseguim entrar en la fase REM ens cau l'ampolla d'aigua al terra... QUIN CRISTO! (que els hi donguin pel caca... no ho recollim) Se'ns mulla la motxila... un malson.

Arribem a les 7:00 a Chang Mai.

23/08/09... Pollo Loco y otras fechorias...

Ens despertem sense monzon. Tot una sort, ahir ja ens vem mullar per la resta de la nostra vida... Sortim a donar un vol per la part mes comercial de la ciutat. La primera parada, el Centre d'Art i Cultura de Bangkok. Un modern edifici que acosta l'art a la xent, ple de llocs on poder fer tallers o xerrades. A la tarda hi haura un espactacle de dansa al primer pis, TORNAREM!!!

Al sortir, l'estomac es queixa. Vol esmorzar. Entrem en un cafe on combinem un croissant i uns donuts de patata amb un ICE CAPUCCINO... tot un antojo matinal!

Seguim el nostre passeig i... I can't believe it! Ens trobem als "reis del pollo loco". Un grup de trans-teenagers currelas d'una especie de kentucky thailandes fent una performance al carrer.

(aqui l'Abella em deixa espai per el meu comentari...) JAJAJAJAJAJA... no us podeu imaginar quanta "POLLA LOCA" currant al restaurant POLLO LOCO!!! Anaven tope-sincronitzats... us enrecordeu de la imitacio que "Martes y 13" feia de Locomia? Arriba mariquita, dale que te pego, dale que te pego, dale que te PUSH! (L'abella torna a agafar el boli) I aixo es nomes el principi. Per una extranya rao, esta ple d'espectacles frikis mes propers al manga Japo que a les tradicions Thai. Veus agudes que perforen els timpans, tratges estratosferics, exhivicions de motos per vendre mes noodles... TOT UN SHOW!!!

"-Abella, que a les 5..." Merda! Ja fem tard a l'espectacle de dansa!!! Una cursa per els carrers de Siam Square i les escales de l'Sky Train (no es pot creuar per baix) i arribem al centre cultural. Tard! L'espectacle ja va pel col.loqui, una llastima. En fi... mes temps per descansar abans d'anar a la torre... Oooooh! De cami, un altre maravellosa sorpresa per les meves suculentes critiques thais!!! Unes adolescents vestides de zorrons punks i tocant en un grup. Pot un conjunt sonar mes malament?? Hem parteixo el cul.

Les cantants criden com porcs, la de la guitarra es pensa que es dels Ramones pero no se n'adona que no te conexio amb el bafle, la de la bateria perd tan si com no les baquetes, la del teclat encara esta fent proves amb l'instrument al primer tema i la del xilofon toca tan be com jo cago (i vaig tope-restreta all the day) mmmmmmmm... Ara si estic satisfeta... ja podem anar a canviar-nos pel nostre sopar tope-pijo!

Dutxats i pentinats (i tambe suats) arribem a la recepcio de la torre Bayoke 2 per demanar els tickets x sopar i al mirador (al pis 83... si fa no fa com la torre Eifel) Ho aconseguim per poc mes de 1000 Tbh (uns 10 euros per cap) La xent Thai ens tracta com si fosim atontats... per aqui, no ara aixo no... apreta el boto! Uffff... els hi fotria un PINYACO!!!

Arribem al restaurant (planta 79) Demanem unes botelles de vi i comencem el festi. Cada cop que t'aixeques a pillar menjar et venen 2000 cambrers darrera a aconsellar-te que menjar i amb quina salsa combinar-ho... QUIN CONYAS!!! jo vull putinexar... un pollo con almendras i patates fregides!! pero acabo menjant el que els hi surt del nabo (aqui no entenen de menu infantil) i la veritat es que esta bo... molt bo... ens acaben caient simpatics i tot!!!

Ara al mirador... joder!!! mes espanyols... una cosa es que de tant en tant faci il.lusio trobar-se a algu que parli la teva llengua pero... cada dos per tres fa rabia. Surto d'Europa per trobar-me xent d'alla cada 3 hores? Jo els hi faig el buit. L'Abella encara no... es questio de temps!
Baixem al bareto del pis 83. Hi ha un grup tocant... CA BUNIC, CA BUNIC, CA BUNIC...

Uns margaritas i marxem a mumir. Dema volem anar a Chang Mai (la part mes al nord... volem fer trecking a les muntanyes i coneixer la ciutat)

22/08/09... come back to Bangkok

"-Taxi, taxi!!!" crida l'abella i para aquella camioneta verda que sembla mes un transport de Berverlly Hills que del pais dels manguitos i la sodomitzacio. "-We wannna go to the boat!" Crido jo... "-How mutch is it?" Domino l'angles a saco! "-100 baths!" (2 euros) "-Esta flipant!!!" (trobar-te en un pasi tan barat fa que et tornis el rei del regateig, encara que t'ofereixin una habitacio per 50Thb (1 euro) tu saps que la pots acoseguir per 20... el turisme s'aprofita dels pobres o els pobres dels turistes... suposo que una mica de tot) Caminem 2 kilometres amb el solano i les motxiles per estalviar-nos un puto euro. Alla pillem una altre camioneta que ens porta fins al "boat". Un thai molt amable ens senyala la nostra vella golondrina. Cada cop que veig un barco li pregunto si es aquest.

Finalment el trobem. Marxem cap a Ban Phe (es on hi ha la nostra friendly de l'agencia de viatges) Alla pillem un minibus cap a Bangkok. Puja un pseudo irani que seu al nostre costat. Ens demana en angles si podem aguantar-li la motxila i triga 10 minuts en recuperar-la de les cames de l'abella. "-Oh anguanta la motxila, aguanta la motxila!!!" "-El paqui es pensa que ets un guardaroba, abella!" (el critiquem una mica) "-Hablais catalan?" El pseudo-irani resulta que es un madrilenyo de Mostoles. Passem quatre hores de viatge fent una nova amistat.
Decidim anar a dormir a Siam Square per que volem anar a un gratacels on hi ha un mirador -buffet a la ultima planta. Com la nostra idea es anar de nit, pensem que dormir per alla sera la millor opcio. El minibus ens deixa a Kao San Road i alla pillem el barco bonic que va pel canal brut que ens deixa a l'estacio que conecta amb l'skytrain. Fem la linea sencera. Al sortir el monzon esta fent estragos. Cauen cubells d'aigua del cel. Enfundem les motxiles en els seus xuvasqueros i ens fiquem sota la pluja per buscar un lloc per dormir. En 3, 2, 1... estem calats fins els ossos! Busquem un parells de guesthouse que posa a la guia. La xent ens mira i riu... "-quins dos flipats" deuen pensar. Estem xops!!! El primer dels guesthouse sembla que el regenti una mafia tuk-tukera. Decidim que sera'u'millor no entrar. El Bed & Breakfast esta ple. Tornem enrera a una "Thai Mansion" a provar sort. 800Tbh per una habitacio doble amb A/C, armari, nevera i BANYERA!!! Hem triomfat!!!
Despres d'un viatge a peu, taxi, barco, minibus, mes barco, skytrain i monzon... estem destrossats!!! Sopem al mateix hotel i gaudim dels plaers de l'habitacio... TVE Internacional i SECADOR!!!

20/21-08-09 ... Ko Samet!

Seguim al mar, al mar, al MAAAAR...
Ahir al arribar vem fer una petita expedicio per trobar el que sera la nostre cala a Ko Samet... Ao Tubtim!
Ko Samet es el parais de la prostitucio, hi ha un putot cada metre quadrat! Totes son molt joves i acompanyen a vells pallaringosos durant tot el dia...

Esmorzars, dinars, sopars, ALS BANYS AL MAR... De fet un d'aquells iaios pallaringosos que si s'emplamen es caguen a sobre anava a la platja amb tres thais adolescents a "xugar" a pilota a l'aigua. Al molt pervertit li molava que portessin manguitos (humiliant) i mentre feia veure que els hi treia la piloteta, els i fotia ma als mugronets inflats de les adolescents. Quin deplorable espectacle! Ell ens somreia... potser volia que agafessim uns manguitos per tocar-nos els mugronets!!
Alla el sentiment de putot esta tan extes que que tots els gossos abandonats que vagaven per l'illa (que eren milions i estaven TOPETULLITS pk es passen el dia pegant-se pinyacos) fornicaven tot lo dia, el resultat era que totes les "putes" gosses quedaven prenyades i Ko Samet cada cop esta mes poblada per gossos fornicadors abandonats (el vell de les joves Thais ja esta pensant un nou model de manguitos per gossos) i vigileu!!! de nit poden sodomitzar a qualssevol turista despistat...

A part d'aixo el temps a l'illa passa molt rapid. Ens aixequem amb un dols aroma a fossa ceptica dins la cabana... "-Sera'u'millo anar a la platja"
La calor es insuportable aixi que anar a dins de l'aigua calentorra es converteix en la millor solucio. Un cop la pell queda arrugada com una pansa, uns bons pad thai sota l'ombra davant del mar. Mes sol, mes platja, mes aiguaxirri...

A l'illa el sol es pon sobre les 7.00 p.m. Decidim llogar una moto per creuar l'illa i veure la posta de sol. A l'arribar al mirador una familia burgesa de Barcelona ens explica les seves aventures pijas pel pais (el de sempre : elefants, TRIKING, etc...)

Cau el sol a Ko Samet i hem de tornar la moto "- La porto jo???" em pregunta la Clara. "- Es clar que si" (pobre inconscient). El viatge amb moto de lo mes comode, la Clara controls la moto tant com aquell vell el joc dels manguitos!
Quan tornem a la casa (la nostre cabana d'olor a pet podrit) decidim arreglarnos per anar a sopar i fer un cubateo. Com el dia anterior vem anar al bar mes "in" i ens van servir uns cubates amb sabor a noodel decidim anar al 7/11 i comprar ron, cocacola i "xel" per anar a fer botellon a la platja! mmmmmhhh... per fi vem agafar el puntillo! de tronada, amb els cubates recorrent-nos el cos vem veure la nostre casa diferent... la olor a caca pura ens va semblar un dols aroma natural de platja paradisiaca. les muntanyes de sorra del terra que no deixaven trobar el pantalons que t'havies tret el dia anterior, ara emergien de terra com precioses dunes que ens integraven dins del paissatge, els mosquits??? als putos mosquits encara els odiavem (ni amb un coma etilic ens haguessim oblidat d'ells)... quina nit de relax!!!
Per el mati tot tornava a ser RONYOS!!! per sort havia estat la ultima nit, tornavem a fer la maleta i buscavem un taxi pk ens portes al "boat"!!