15/08/09... 00:40 L'avio s'enlaira...

Hem arribat sense problemes a l'aeroport de Helsinki. Per matar el temps, xuguem a jocs de cartes. Apallisso a l'Abella! Embarquem a l'avio topemegagran... ens regalen un coixi, una manteta i uns auriculars. Me n'adono que el meu coixi te alguna borilleta enganxada. Inspecciono els dels veins per fer un cambiazo. Tots tenen borilletes (miro raro a l'azafata thai en practiques, sera ella l'autora de tantes borilles?)

Ens queden 10 hores de vol. Porten el sopar. Res de l'altre mon. Reclinem el seient, posem be el coixi, estirem les orelletes del reposacaps, la mamteta... mmmmmmmm... zzzzzzzzzz...
M'he despertat cada hora mes o menys. Estic tetraplegica. Acabare escrivint a la llibreta amb la boca!! Em fa mal tot. La xent RONCA MOLT FOOOORT!!! Ara ja es igual. Queda menys d'una hora per arribar. Estem aqui!!! Quina emocio!!! Per fi estem a Tailandia (Oooooooh!!! No m'ho puc creure!!!)

PER FI A BANGKOK!!! Bufffff...quina calor!!! Nomes arribar agafem un bus fins a Kao San Road. Un cop alla, caminem unes 1.000 hores (som uns rookies, mira que no pillar un Tuk-Tuk...) i arribem al barri de Thewet, hem decidit allotjar-nos al Tavee Guesthouse (si algun dia veniu, recordeu que us heu de treure les sabates a la porta. Ni dengue ni malaria, si no et treus les sabates, la de recepcio t'afusella). -We want one room with WC and air conditioned. Ens donen una MANSIO per 850B la nit. Perfecte per quedarse un parell de nits per descansar del ajetreig de l'avio.

Una dutxa rapida mentre convertim l'habitacio en una nevera amb l'aire acondicionat a tope. Teoricament servira per distrure els mosquits, pero si no, descubrim que la Layunta es una Moskito Killer nata, aixi que segur que sobrevivim.
Despres d'una curta mitgdiada... (bueno curta, curta!) ens vestim i caminem 1.000 hores mes fins al famos Kao San Road. Aquest carrer es ple de cutres guiris borratxos i thais plastes venent unes figuretes de granotes que fan "crock, crock"... quina tonteria, no? Doncs l'Abella esta enganxat (homes...) Decidim menjar a l'unic restaurant on es pot veure birra i portar menjar del carrer. L'Abella fa totes les gestions, jo esticocupada convinant la birra amb l'espidifen.
El gran sentit de l'olfacte de l'Abella per trobar gent friki, ens porta a un bareto on hi ha unthai amb una guitarra i un micro cantant Gretest Hits. A cada puta canso para per que vol que el simpatic de l'Abella li faci els coros. La primera canso es divertit, quan portem 2.000 fent el llus, i a sobre la cambrera ens va portant birres amb ofertes de 5 x 1, decidim que es hora d'anar canviant de local. Avans de marxar, el nostre amic ens regala una versio de "La camisa negra" molt personal amb un accent castella molt orixinal.

Trobem un altre bareto "Molly Bar" no gaire lluny de l'alte. Alla tambe hi ha una prometedora estrella del rock, pero decidim no tenir contacte visual. El nostre angles macarronic ja ha quedat prou en evidencia. M'aixeco UN MOMENT per anar al lavabo i l'Abella ja ha fet nous amics.

Aquest cop son 3 amics de Los Angeles que ens parlen com si fosim mexicans... Oye pendejo... no mames, wey! S'intenten lligar a totes les Thais que pasen a menos de cinc metres... en menys de mitja hora ja he convensut a l'Abella per anar a la nostra Mansio.