M'aixeco avui tope anyorada de Barcelona a les 6:00. L'Abella es desperta i fa que m'escolta. Tornem a dormir. Ens aixequem de nou a la una. Marxem cap al mercat de Chatuchak Park, el Weekend Market, el mercat mes espactacular de Bangkok. Arribem amb l'Skytrain. Es un tren que va per damunt de la ciutat. De seguida ens perdem per el milio de botiguetes desendresades que hi ha pel mercat. 
Fa MOLTISSIMA CALOR!!! Aixi no es pot regateixar!!! Decidim anar a buscar un bar, pero aixo de pendre algo ens adonem que es molt occidental. UN CENTRE COMERCIAL!!! Per fi una mica de primer mon... aqui segur que trobem un bareto! Ens costa mes del que ens pensavem, pero trobem un mil.lio de taules on hi ha tres milions de Thais menjant. Com pot fer tanta pudor aquest menjar?!? L'Abella va a buscar un granitzat de llimona i torna amb un Ice Tea Lemon...
Ooooooooooohhh!! BONIIIIIIIIISIMMM!!! Quin gran descubriment! Decidim que sera la beguda de la Layunta per tot el viatge. Tornem al tercer mon, de nou al mercat. "-Mira Abella, gossos bruts, peixos de colors, baralles de galls, insectes fregits..." Despres de tornar a creuar tot el mercat, decidim agafar el metro per anar a Chinatown.
Un moment que paro per trucar a la family, i l'Abella ja torna a fer un nou amic. Aquest cop es un conductor de "tuk-tuk" (qui hi ha?), que per 20 bth (40 centims d'euro) ens vol portar a una agencia per que ens informin de com arribar a Ko Samet.
Ja han ernredat a l'Abella! Acabem anant. Sorprenentment ens informen de tot sense cobrar-nos res. Despres, l'home "tuk-tuk" (qui hi ha?) ens diu que si ens porta auna tenda li regalen el gasoil per els seu tuk-tuk, que nomes hi donem un cop d'ull i que ens tornara al centre de Chinatown sense cobrar-nos res. Acceptem.
Arribem al centre de Chinatown, i a la Layunta se li entendreix el cor despres de criticar el tuktukero durant tot el cami i decideix donar una IMMENSA propina de 10 bth (20 centims) al pobre home. Donem una volta per el caotic Chinatown. Tot esta ple de xent, tenderetes a les voreres, tuk-tuks assasins passant molt aprop... i menjar, molt menjar... i aquella olor, un altre cop!!! Es estressant pero te alguna cosa que enganxa, son carrers plens de vida.
Arribem al centre de Chinatown, i a la Layunta se li entendreix el cor despres de criticar el tuktukero durant tot el cami i decideix donar una IMMENSA propina de 10 bth (20 centims) al pobre home. Donem una volta per el caotic Chinatown. Tot esta ple de xent, tenderetes a les voreres, tuk-tuks assasins passant molt aprop... i menjar, molt menjar... i aquella olor, un altre cop!!! Es estressant pero te alguna cosa que enganxa, son carrers plens de vida.
Quan ja no podem caminar mes sota la xafogor xinesa, decidim agafar un "tuk-tuk" (qui hi ha?) per tornar a casa. L'Abella es pica amb dos o tres per que li diuen que li cobraran 100 bths per el trajecte. Ens fem els ofesos. Seguim caminant. Mes endavant un altre tuk-tukero ens assalta, "where you go, where you go??" Ens demana 150 bths per portar-nos fins a casa. "-Pero que dius , home!!" Aconseguim negociar el que considerem un bon preu, 80 bths. L'unic problema es que la Layunta s'ha deixat tot el suelto en un geladet que se li ha antojat en ple Chinatown... en fi, ja ho trobarem quan toqui pagar. Acabem pagant 100.
Ja estem a casa. Aquesta nit haurem de buscar una nova habitacio per efectuar un canvi estrategic logistic. Volem marxar a Kao San Road pk desde alla es mes facil trobar transport per moure's per la ciutat.
Ja estem a casa. Aquesta nit haurem de buscar una nova habitacio per efectuar un canvi estrategic logistic. Volem marxar a Kao San Road pk desde alla es mes facil trobar transport per moure's per la ciutat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario