Avui volem marxar a Pai. Un poble mes al nord de Chiang Mai, pero abans hem de tornar la moto. La Clara insisteix en tornar-la amb el diposit ple... "-No vull mes problemes, Abella" I com sempre acaba tenint rao... sera'u'millor fer-li matinar i anar a la benzinera. Omplo el diposit. Ara ho entenc tot... si es que en aquest ferro nomes hi caben 2 litres de merda!!! En fi... vaig a donar unes voltes per Chiang Mai gas a fondo... no els hi pensao tornar la moto amb el diposit ple a besar!!! Torno la maquina infernal que ens ha donat tantes alegries i un sustaco de muerte i els dos cascos grocs. Ja puc fer la motxila per marxar cap a Pai.
Al arribar a l'habitacio la Clara ja te feta la seva motxila i te preparada tota la meva roba... aquesta gitaneta es un SOL!!! Baixem a esmorzar mentre esperem el minibus que ens dura al nostre desti.
A l'hora convinguda, arriba el Thai de torn vestint el barret "Jason Mraz" que tan de moda esta a Tailandia i ens porta al minibus. Passem a recollir la resta del passatge. Una parella xove, un turista sexual grassonet al qui no li entren les xancles i una despota yankie a qui la Layunt posa a parir en 3, 2, 1...
Despres de 4 hores de viatge per fer uns escassos 95km (la
Baixem de l'autocar i anem a buscar guesthouse. Atravessem el poble, el riu i uns arrossars i arribem a la que sera casa nostra per uns dies: PAI PHU FAM. Una acollidora caseta amb terra de bambu trenat en mig d'una esplanada d'herva molt cuidada per uns quants jardiners que treballent sense parar.
Tornem al poble a llogar una moto. Pai es petit, si ens quedem tirats aqui... la gasolinera no esta lluny!!! Explorem el poble, pero aviat cau el sol. Fem unes Singha, unes trucades a la familia i se'ns fa l'hora de sopar. Uns Pad Thai que feien olor a alfalfa i un pollo con almendras... quin fiasco!!! Sort que no ens han cobrat l'amanida!!!
Per fer una copeta agafem la moto. Passem per uns quants llocs i parem davant d'un amb forsa ambient thai. Aqui si que hem triunfat!!! Uns mojitos excelents preparats per una thai simpatiquissima que a mes ens porta un joc d'enginy que ens fa desesperar d'impotencia... pobres mongolets! No en som capassos!!!
Atravessem el poble, el riu i uns arrossars i ja estem a casa. BONA NIT!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario