
L'abella parla amb el conductor a veure si ho te clar. Sembla que si. Comensa l'odissea.
Despre de que el conductor fes durant 3 hores turisme sexual amb una companya de viatge, se n'adona que encara estem al minibus...i PARA EN SEC! Ens dona les motxiles i ens diu que correm cap a un taxi groc. No entenem RES!!! PUTOs THAIs i els seus vells trucs!!! No estara insinuant que pillem un taxi?? Ens enfadem. Ell insisteix que anem cap alla... hi anem, pero molt cabrejats i... darrera del taxi, hi ha un autocar dels picapedra i un altre dona ens dona un altre ticket (aixo sembla una gincama) Quan girem per veure si pillem alguna cosa per menjar...
Ooooooohhh!!! I CAN'T BELIEVE IT!!! Pero si es el Jaime (el noi
de Mostoles que vem coneixer a la tornada de Ko Samet!!!) I va amb la seva novia Devo (una madrilenya molt simpatica) i un angles (amb el que no vaig creuar mes de 2 somriures). Perfecte! Sembla que farem xunts gran part de la gimcana!!!Pujem a l'autobus, fem 100 metres i tornem a baixar. Aixo sembla una broma. Ens acosten a un altre ferry (el 3er transport del mati) i ens fan entrar dues vegades pel mateix lloc... on esta la camara oculta??? El ferry es posa en marxa. Veiem que estem asseguts a uns seients que estan al reves, en la direccio oposada al sentit de la navegacio de barco. Estupendu. Potser sera'u'millor que pujem a dalt que esta a l'aire lliure i aixi. Oooooh!! Merda!! Comensa a ploure!! Sera'u'millor tornar... en tot aquest moviment, el Jaime (que ens ha preguntat on anem) ens recomana anar a una illa del costat d'Ao Nang que es diu Raily Beach i que arribes amb barquillo atrotinat de playmobil thai! Segur que ho farem.
Acaba el viatge en el ferry (seguim sense saber on som) El nostre autocar (bueno! nostre, nostre... nomes hi hem fet 100 metres!) torna a apareixer de dins el vaixell. Ens hi tornem a pujar, aquest cop hi passarem 2 hores ben bones, que l'Abella aprofita per dormir (sempre amb la boca oberta per compensar) i jo per repassar a una fucking americana amb cara de Britney Spears. De sobte l'autocar para en sec. Puja un thai amb cara de gitano cridant "Krabi, Krabi!!!" Sembla que es el nostre. El 5e transport del dia!!! Entrem a un bus de linea, son les 18h i sembla que encara en queden dues. Estupendu!!! Estem fent un viatge de 4 hores en 10!!! Thai zorranca venedora de vitllets de merda!!
Guanyarem la gincama? Al final de la linea de l'autobus... no ens ho podem creure!! Estem a un puto descampat! Li hem preguntat al conductor on haviem de baixar i ens ha dit que esperessim. Esperar que? Si estem a les cotxeres!! Baixem amb cara de "nomhopuccreure" i veiem a un home assegut en una taula en mig del no res. Molt amablement ens fa passar al seu "despatx" i ens diu que la "xincana" s'ha acabat i que a sobre no hem guanyat res. Ens ofereix una habitacio a bon preu, si la volem ens a buscar un taxi gratis i ens porta a Krabi. No tenim mes remei que acceptar, pero li fem unes mil mirades de "recapacitaidameelpremiodelaxincama" que al menys ens puja la dignitat.
Ve a buscar-nos la versio del Sevilla de los Mojinos i ens porta al seu guest-house... no ens ho podem creure! Pero si te habitacions "topeguays"!!! Hem guanyat la ximcana, hem guanyat la ximcana!!! El premi era una habita tipe guay per 8€ la nit!!!











