07/09/2009… Falta un día per el meu cumple!!!

Baixem a esmorzar. La dona que serveix ens comenta que un parell de pijas guiris han agafat un taxi per anar a on nosaltres i ens ofereix que si volem podem compartir el servei. Acceptem. El "mojino escocio" proprietari de la guest house tan xula on hem dormit, ens porta per la "mòdica" quantitat de 2€ x persona a Ao Nang en el seu minibus. A la nostra parada ja hi ha una gorda thai esperant-nos per encasquetar-nos habitació a la seva guest house… vells trucs tailandesos!!! No oposem massa resistència, volem deixar les motxiles i pillar una moto per investigar el territori. La gorda te contactes en el mon dels lloguers (aquesta perranca te tot una mafia) i ens porta a veure a la "soylamaszorradelosthaisquehabeisvistohastaahora" perque li lloguem una motaza.
-"Layunta… que di que no la lloguen amb seguro. Si li pasa algo harem de pagar 40.000Tbh!"
-"No se Abella… Xúgatela tu!
Ok. Sortim amb la nostra moto sense seguro (és a dir, a -40.000 baths que haurem de conservar pel cami)
Primera parada, la platja "xxxxxxxxx" Una platja molt xula, pero que amb la marea tant alta, gairabé no te sorra i fa pal banyar-se. Seguirem el camí.
-"Abella, fa mol que no agarro la moto… Passa'm les claus que et porto!!!"
-"Ok gitaneta, com vulguis."
Agafo la moto. Que be que va!!! És mol mes nova que totes les que hem pillat. Anirem cap a l'altre punta del poblé, a veure si hi ha… EEEEH!!! Un gos creua de sobte la carretera i queda parat davant nostre!!! QUÈ FAIG??? SERA'U'MILLOR QUE FRENIIIIiiiiiiiii CRASH!!! BOOOM!!! BANG!!! PAAAAM!!! PUM!!!
(lògicament no tenim foto... així que la Clara ha fet un dibuix...)


Si, hem tingut un accident. Un accident de trafic!!! M'aixeco rapidament i m'assec a un banc que hi ha aprop… em fa molt mal la cara!! la gent s'acosta, veig a un poli davant meu, el pobre només m'està dient que vagi al metge, però jo tota ginyada pq no tinc ni carnet li comenso a explicar la historia del gos i el freno… que si el perrillo que creuava… de sobte ve l'Abella. Ell també està be. El poli al final ens acompanya fins on està el metge, però està tancat (com pot estar tancat l'unic metge del poble??) Pensem que sera'u'millor tornar a casa i curar les ferides de guerra.

Ufffff… l'Abella es torna el Dr. House! És agafar un "cotonet" amb betadine i li canvia la cara.

-"Vine, vine… GUAPETONA!!!"
-"No, no… que fa mal!!!
-"Pero si son moradets petites de no res!"

L'Abella (després de fregar-me les ferides amb el maleit cotonet) m'embadurna amb betadine. Com pot fer tan mal un cotonet??

-"Aisss! Aix! Ups… JODER!!! Quin mal! Paraaaa!!! PROU!!! Abella, o deixes el cotonet o te'l foto pel cul… així veuràs si pica o no!!!"

Pobre… soc una mala paciente! Un cop curada, l'Abella va a comprar algo de menjar… mmmmmmmmmmm… Big Mac!!! I Lemon Ice Tea del 7 eleven!!!

Tinc rascades per tot el cos. Les del peu i les dels genolls son les que em fan més mal. Avui serà dia de descans. A més l'Abella a d'anar a comprar els meus regals que demà… JODER! Demà és el meu cumple i jo estic topetullida per tot arreu.

Ja a la nit, decidim sortir a sopar. La Clara està una mica millor. A més, ha trucat als del Buenafuente dient que no podem cambiar el bitllet. La seva resposta deixa clar que necessitem bitllets nous per tornar abans a Barcelona. Haurem de visitar un Internet per buscar-nos la tornada. Passem per davant de la zorra que ens ha llogat la moto amb discresió… si veu a la tullideta, sospitarà que hem caigut i ens mirarà la moto amb lupa. Trobem un lloc per sopar. Bufff… es comença a fer tard i encarada hem de mirar els bitllets. Visitem un "cyber" i ens posem mans a l'obra. L'objectiu, un trajecte Pucket-Bangkok i finalment un Bangkok-Barcelona.
-"Mira Reina del Tuk.Tuk… uns bitllets interessants… Clara? Clara? Claraaaaa!!!"
Al meu costat, la Clara seu amb els ulls tancats… o un coàgul de sang li ha arribat al cervell… o li ha entrat un dels seus atacs de narcolèpsia…
-"Joder Abella!!! Que he tingut un accident de tràfic, eh!!!"
Compro els bitllets… sera'u'millor.