Després de donar voltes per tota l'illa, trobem 2 thais que també volen anar al poblet. Pillarem el barco vell, petit i topetullit per anar fins allà.Tinc les ferides matxacades de l'aigua, de la sorra (aquí no hi ha embarcadeiro, així que puges al barco de la mateixa platja) i del clor de la piscina. Hem fa mal TOT!!! Pujem a la barqueta. El pobre Abella porta al damunt totes les motxiles. El temps no pinta massa be, així que posem els impermeables a les bosses. Comença el viatge, en 10 minuts arriba el diluvi. Estem en una barqueta en mig del mar. no es veu res. Estem xops. El thai capità de l'embarcació segueix tirant recte i els 2 thais que viatgen amb nosaltres es posen el salvavides…
-"Abella, posa't això!! Per si de cas…
Jo faig el mateix. Segueixo sense poder veure res. Cada cop plu més i l'impacte de les gotes hem destrossen les ferides. JODER!! Ens mirem un al altre. Estem calats fins als ossos. Riem. Un altre aventura més. Per fi arribem.
Ens refugeim en una especie de restaurant on intentem secar-nos. Els dos thais que ens acompanyaven a la barca son amb nosaltres. La pobre noia deixa anar unes llàgrimetes mentre ell marxa a buscar el cotxe. Ella es dirigeix a nosaltres. Ens pregunta d'on som.
-We are from Barcelona, in Catalonia… Spain… you know it?
Ella ens diu que si, que de fet viu molt aprop, que està estudiant a California!!! Com?? No entenem res… ella puntulitza… si, si… California, al costat de Mèxic, prop d'Espanya!!! INCREIBLE!!! No sabem que deuria estudiar a California… segur que era de l'equip d'animadores!
Encara plot, però decidim anar a buscar els bitllets per anar a l'aeroport de Phuket. Serà millor mullar-se que seguir xerrant amb la intel.lectual thai. Com que plou molt, decidim agafar una moto amb un sidecar cobert amb plàstic. Un nou mitjà de transport a la llista. No regatexem, és massa d'hora i anem calats d'aigua. Al arribar al lloc dels bitllets… UPS!!! Per avui no hi ha minibus… és massa tard! Els primers ja han sortit i el de la 1 està ple. Tenim dos opcions, o agafar un transport fins a l'estació de bus de Krabi Town, i allà un altre bus, 2 barcos, 3 minicoches i algun thai a coll i be o pagar un taxi fins a l'aeroport de Phuket. Una mirada de reull a la Clara, calada fins a dalt, tullida, amb el peu inflat i un parell de bonys al cap, hem fa veure que hem tocarà negociar amb algún taxista. Al final, 1500Tbh tenen la culpa d'anar com uns senyors fins a Phuket. 2 hores de taxi i arribem a l'aeroport. Ens cambiem de roba per una de seca.
Una bona hamburguesa a un Pub irlandes i embarquem cap a Bangkok. Una hora més tard, estem allà on tot va començar, l'aeroport de Bangkok. Feia 25 dies que vem trepitjar aquest lloc per primer cop, i amb una cara de "nohepisadotailandiaenmivida" ens arrosegavem per anar a buscar l'AE2 que ens portaria a Khao San Road… això s'acaba; tot son records que venen al cap. Hem passat tantes coses!!!Controls de seguretat, passports, mallets… pugem a l'avió… "ready for take off". El tern d'aterratge es plega. Mirada nostàlgica per la finestra. L'últim cop d'ull a un Bangkok il.luminat per les llums dels fanals. Tornem a casa...
No hay comentarios:
Publicar un comentario